AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Just abans de cedir el ceptre del poder britànic al seu successor Gordon Brown el primer ministre Tony Blair va publicar un llarga col·laboració al setmanari "The Economist", edició de 31 de maig, sota el títol "W hat I've learned". Donat l'excpecional interès de les idees que hi reflecteix fruit de la seva llarga trajectòria política i en especial dels seus deu anys a la primera línia mundial n'he traduït alguns del fragments que em semblen més significatius. Sens dubte en Blair ha estat un dels grans i pocs líders del món d'avui, amb grans encerts, com ara la transformació del Partit Laborista en un partit guanyador situat al centre polític, que ha sabut aprofitar la revolució impulsada per Margaret Thatcher per situar Anglaterra i el Regne Unit com un dels centres econòmics i culturals més importants del planeta. Malgrat la pèrdua de l'imperi, "Britannia Rules". Però aquest lideratge té un preu molt elevat i és la necessitat de fer p...

Portem uns dies amb el deb at sobre l'estratègia de CiU a Madrid i les relacions CDC-UDC. Sobre el primer punt en principi no sóc partidari d'entrar en cap govern espanyol, fora que el pacte comportés uns beneficis ben tangibles per a Catalunya. Entendria entrar-hi si la contrapartida és el concert econòmic o equivalent, o bé si assumissim el ministeri de Foment amb una clara agenda d'inversions a Catalunya i traspàs de ferrocarrils de rodalies i regionals, ports i aeroports. En canvi la idea que sovint s'ha assenyalat d'assumir el Ministeri d'Afers Exteriors no comporta cap benefici per al país, i no s'hi val a dir que permetria explicar al món què és Catalunya perquè la funció del ministre d'un estat no és promocionar-ne una part sinó representar-lo en la seva totalitat, un català ministre d'exteriors és un català que s'ha de ficar el catalanisme a l'armari. Després hi ha l'argument aquest que hem de ser allà on es prenen les decision...

Per línia editorial el meu diari de referència és l"AVUI", però també sóc lector habitual de "LA VANGUARDIA", me n'agrada el disseny , té alguns bons periodistes i col·laboradors i ofereix informació internacional i catalana de primer nivell. Això no obstant em fa fàstic la seva tendència a actuar com a garant de l'espanyolitat de Catalunya. Tinc present com en l'època que en Pere Esteve era secretari general de CDC una de les especialitats de la casa era disparar contra tota vel·leitat sobiranista de Convergència, tasca en què destacava un tal Rafael Jorba, que avui gaudeix d'una sinecura al CAC. Ja d'abans el rotatiu barceloní va ser el principal portaveu de l'anomenat gir catalanista del PP, quan amb fitxatges tant catalanistes com en Jorge Trias Sagnier(sic) i Josep Maria Trias de Bes(sic) ens pretenien fer creure que la via del nacionalisme era una falsa ruta per a Catalunya i que la plenitud de la catalanitat passava per integrar-nos...

S'ha produït el resultat més previsible a la vista dels resultats electorals del 27 de maig a la Palma i en Xavi González ha estat elegit alcalde amb els vots de LPS i del PSC. Per part de CiU hem intentat arribar a acords de govern amb les dues forces però la resposta ha estat negativa. S'obre una nova etapa al nostre poble que des de la segregació, l'any 1999, ja ha tingut quatre alcaldes (Jaume Tintoré, Pep Llop, Quim Obiols i Xavi González), i cinc si hi afegim la Pilar Joaniquet, que va exercir l'alcaldia una llarga temporada en substitució d'en Quim. El nou escenari polític trunca el projecte convergent de convertir la Palma en un poble de primera: la nostra idea, pel que es veu no assumida per la majoria de palmarencs, que la Palma ha de trobar l'equilibri entre un creixement limitat i la dotació d'uns equipaments, d'uns serveis i d'un entorn urbà de primer nivell. Ha tingut més èxit la idea, que jo no comparteixo, que avui la prioritat de la ...

L'edició de juny de la publicació "Global Terrorism Analisys" inclou un llarg article signat per Kathryn Haahr amb el títol " Catalonia: Europe's New Center of Global Jihad" que es fa ressò de diverses informacions periodístiques i de comentaris d'experts que assenyalen el nostre país com un santuari de l'islamo-feixisme i planter de reclutes de la "guerra santa" islàmica, disposats a enrolar-se per combatre en els diferents fronts oberts per Al-Qaida i les seves franquícies. Entre aquests fronts s'inclou la mateixa Catalunya, tal com s'explica en un paràgraf que reprodueixo a continuació: " Terrorism experts concur that Barcelona is a possible target for terrorist groups. Based on a study of recent al-Qaeda threats and attacks perpetrated by jihadis, the country's high-speed train (AVE), the national high court in Madrid and many tall, singular buildings in Barcelona are probable targets. Several Interpol reports also men...

Mentre a Catalunya seguim instal·lats en la mediocritat tripartita, i la manca d'ambició i de grans horitzons impregna tota la nostra societat a Europa passen coses, tal com revelen els resultat electorals de França, d'Escòcia, una altra vegada de França i ara també a Bèlgica, o més concretament a Flandes. La victòria dels democristians aliats amb els nacionalistes flamencs de centredreta obre la porta a una nova descentralització de l'estat belga i qui sap si un nou pas cap a la independència de Flandes. Paral·lelament el president Bush ha manifestat el seu suport total a la independència de Kosovo, una opció que tan sols compta amb l'oposició expressa de Rússia i de la mateixa Sèrbia, i l'oposició més silenciosa d'Espanya, per raons òbvies que el president Putin ja va indicar explícitament. La realitat internacional esdevé més favorable que mai al reconeixement de nacions com Catalunya, però aquí sembla que no ens n'adonem i la nostra agenda política segue...

Deixant de banda el cas de la Palma, haig de dir que el sistema electoral que tenim no m'agrada i entenc que aquesta segona volta als despatxos desmotiva els ciutadans a l'hora d'anar a votar. Avui les regles del joc són aquestes i els partits s'hi ha d'ajustar, per tant sempre que no hi ha una majoria absoluta s'obre un ampli ventall de pactes que es concreten segons la capacitat d'acord que hi hagi entre les forces polítiques. El problema és que entre el vot del ciutadà i la configuració final dels governs hi ha un trajecte que escapa del control democràtic, en el qual són els representants els qui fan i desfan a conveniència. Les conseqüències d'aquest sistema són especialment perceptibles a Catalunya, on atesa l'elevada fragmentació política la major part de governs són de coalició entre partits que s'han presentat separadament. Existeix una idea molt arrelada que diu que les majories absolutes no són bones, jo sóc de l'opinió contrària,...

Seguint amb la valoració dels resultats de les eleccions municipals a la Palma i a partir dels testimonis de diversos votants de LPS es constata que si bé el principal factor de l'èxit d'aquesta candidatura ha estat la resposta a un model urbanístic, el cert és que en molts casos el rebuig no anava adreçat contra el POUM impulsat per l'equip de govern de CiU sinó contra un POUM imaginari, fruit de la versió manipulada de la realitat difosa per l'entorn d'Entesa-LPS-Iniciativa, i amplificada també pels altres partits de l'oposició. Així tenim joves convençuts que la pretensió de CiU era edificar pisos al Pla de Sant Joan, quan un dels objectius primordials de la nostra proposta és protegir aquest espai i evitar-hi tot desenvolupament residencial. Tenim gent que volia evitar la construcció de pisos a l'altra banda de la riera, quan l'únic que proposem és edificar-hi equipaments, idea amb la que molts dels que rebutgen els pisos estan d'acord. Tenim gen...

En el post anterior vaig fer unes previsions referents a la Palma que han resultat errònies: vaig anunciar una participació més baixa que altres vegades i una clara victòria de CiU. Contràriament la participació ha estat dos punts més alta que fa quatre anys i s'ha produït un empat entre CiU i LPS, 5 a 5, més un regidor del PSC. A partir d'aquí són possibles diverses combinacions per a l'elecció de l'alcalde i la configuració del nou equip de govern, però l'especulació sobre qui serà el futur alcalde i qui formarà el nou equip no és el tema d'aquest post. El tema és la valoració dels resultats. Reconec que no m'esperava que LPS fes tan bon resultat, sabia que corríem el risc que sumats LPS-PSC-ERC obtinguessin més regidors que CiU però no creia que es produís un empat semblant al de 1999. No ho creia perquè malgrat la lògica existència dels habituals grups de descontents no es detectava en l'ambient una clara censura a la tasca de CiU com a equip de gove...

Ara a les nou s'obren els col·legis electorals perquè els electors puguin dipositar el seu vot. Tot apunta que enguany la participació serà més baixa i el resultat òbviament és una incògnita, sembla clar el dilema CiU/ Tripartit tant a la Palma com a bona part del país. Com a candidat la sensació és que hem fet tot el que podíem fer: uns bons actes electorals, unes bones publicacions i un porta a porta exhaustiu. Sempre hi ha alguna idea que no es porta a la pràctica però en general podem estar satisfets del grau de compliment del pla de campanya que ens havíem marcat. Aquesta vegada a més he estat representant de CiU a la Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat i això ha fet que entre la Palma i la comarca el procés electoral hagi ocupat la major part del temps fora de les hores laborals estrictes. A la Palma, a banda de força reunions de candidatura, ens hem repartit la feina per comissions. Jo he format part de la comissió de programa i publicacions i també m'ha t...

El proper diumenge rebrem el veredicte dels veïns i veïnes de la Palma, tothom ja ha rebut el programes electorals i la resta de documentació, qui ha volgut ha assistit als actes electorals i ja només resten les festes de tancament, on normalment tan sols assisteixen els convençuts de cada candidatura. Tot i així el bombardeig de diferents missatges, les intoxicacions diverses i la informació incompleta poden portar molta gent a tenir percepcions confuses sobre allò que està en joc. Per això crec que cal dir ben alt que a les eleccions d'aquest diumenge tan sols es presenten dues opcions: o CiU o Tripartit (PSC-Iniciativa(LPS)-ERC). I és així no per voluntat nostra, perquè si és necessari pactar per nosaltres no quedarà, sinó per voluntat de les tres forces esmentades. Suposo que per a la immensa majoria de la gent ha passat desapercebut que durant els darrers dies, via internet, en Riverola (ERC) i alguns membres d'Iniciativa (LPS) s'han estat dient el nom del porc però av...

Ahir va morir en Lluís Roig i avui se n'ha celebrat el funeral. Jo no hi he pogut assistir per motius de feina però vull retre-li un senzill homenatge des d'aquest espai, perquè considero que persones com ell van fer possible que els valors de la democràcia, de la llibertat i del catalanisme, proscrits durant la dictadura franquista, es mantinguessin vius entre nosaltres. Ell i persones com ell van ser claus perquè la consolidació de la democràcia no fos només un procés de les elits sinó perquè es visqués arran de terra com un camí d'alliberament i de responsabilització col·lectiva per al bé comú. En Lluís Roig es va comprometre amb els interessos col·lectius de la Palma a través de l'Associació de Veïns, com a refundador d'ERC, com a membre de la Comissió Promotora de la segregació i en moltes altres iniciatives. Ell i d'altres com ell van ajudar a polititzar la Palma, no des del punt de vista partidista, sinó com a poble capaç d'organitzar-se, de marcar-se...

Avui dilluns hem tingut l'Artur Mas a la Palma per recolzar la nostra candidatura. Ha arribat sobre les cinc i junt amb l'alcalde i altres membres de la llista ha fet diverses visites a veïns, el porta a porta vaja. Hi havia veïns que prèviament havien estat avisats i d'altres a qui s'ha visitat per sorpresa, a porta freda, i en tots els casos l'acollida ha estat molt positiva. Mentre passejàvem pel poble amb l'Artur Mas, que ja ens ha vingut altres vegades, se m'ha fet evident una cosa que ja sabia però que cal recordar, en primer lloc malgrat ser el líder del primer partit de Catalunya és una persona molt planera i assequible, res a veure amb la imatge que en presenten els seus adversaris i determinats programes d'humor: no és un robot ni un cregut, tot al contrari. I en segon lloc és una persona amb una gran determinació i capacitat de sacrifici, ell mateix ens recordava que aquesta és l'enèsima campanya política en poc temps, tenint en compte que...

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...

Els comentaris anònims que ha generat el meu darrer post em confirmen plenament allò que hi deia, hi ha determinades persones que normalment des de posicions politiques d'esquerres consideren il·legítim tot allò que no s'ajusta als seus dogmes. Amb la proposta de POUM que hi ha damunt de la taula s'hi pot estar d'acord, en contra o tenir-ne una opinió intermitja, però el que no s'hi val és dir que és il·legítima. Resulta que la proposta de Pla d'Ordenació és fruit d'un llarg procés de participació ciutadana de més d'un any, amb més de 300 hores de reunions amb entitats, col·lectius i públic en general per contrastar les diferents idees i opinions i arribar a un model que pugués ser acceptable per una àmplia majoria de veïns. Pocs mesos després d'assumir el govern municipal ja vam organitzar una enquesta a la població en què van participar-hi més de vuit-centes persones i que va oferir uns resultats que en la seva major part han estat recollits en el ...

Des de la configuració del tripartit el PSC-PSOE ha afegit als seus tradicionals feus electorals de les ciutats grans i mitjanes el govern de Catalunya i l'expectativa d'obtenir noves alcaldies i altres poders locals, no pel fet de guanyar més vots sinó gràcies a la col·laboració entusiasta de les seves dues crosses, ICV-EUiA i ERC. Avui els socialistes controlen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els principals ajuntaments i a sobre estan al govern de l'Estat , una concentració de poder insòlita en països avançats de les dimensions del nostre. Quan CiU tenia majoria absoluta al Parlament el PSC-PSOE governava a l'ajuntament de Barcelona, a la Diputació de la mateixa província i participava al govern de l'Estat: no hi havia una acumulació de responsabiltats com l'actual. Algú dirà que el PSC-PSOE no governa sol, que comparteix responsabilitats amb les altres forces d'esquerres, però la realitat és que més enllà de repartir-se càrrecs la direcció de...

Ja som de ple en la campanya de les eleccions municipals. Ahir vam presentar l'equip i el programa de CiU per a la Palma amb una nombrosa assistència, més de dues-centes persones, i força entusiasme. Tinc la sensació que la Palma ha madurat políticament i que les eleccions municipals es viuen amb menys tensió i més normalitat que anys enrera. La gent té menys manies a l'hora de manifestar el seu suport, es va estenent la idea que el fet de votar opcions diferents no ha de tenir implicació en les relacions personals. Aquesta és de moment la meva percepció, ja veurem què passa en els propers dies. Els qui vulgueu conèixer la candidatura i les propostes programàtiques de CiU a la Palma podeu consultar el nostre web a través de ( www.ciu.cat ). D'altra banda avui diumenge hem celebrat la festa major de primavera, Sant Isidre, amb la tradicional processó del sant, les autoritats, els gegants, els grallers, els bastoners i les danses de la quitxalla. Després missa solemne concel...

E n Pasqual Maragall ataca, primer diu que per obtenir l'estatut que tindrem no valia la pena fer un camí tant costerut, després explica que el ZP el va trair, i finalment diu que l'única manera de portar les relacions amb Espanya és a l'estil Pujol: suportar-se educadament. Un atac en tota regla a la línia de flotació del PSC, el partit que presideix i que l'ha assassinat políticament. La reacció d'en Maragall és comprensible tenint en compte la manera com l'han tractat: el van obligar a expulsar Esquerra del govern i convocar eleccions anticipades, el van fer plegar i al final han acabat reeditant el tripartit amb els mateixos socis.

Aquesta setmana que avui s'acaba m'ha donat dues alegries electorals, encara que molt diferents: primer la victòria, encara que per la mínima, dels nacionalistes escocesos en les eleccions al Parlament d'Edimburg, i ara la victòria contundent (53%) d'en Nicolas Sarkozy. L'èxit de l'SNP, que culminaria si és capaç de formar govern, suposa situar com a tema de plena actualitat el dret a l'autodeterminació i la possibilitat que apareguin nous estats a l'Europa occidental com a resultat d'un procés secessionista en un marc democràtic. Avui a Europa l'independentisme ja no s'identifica amb el terrorisme esquerranós d'ETA i l'IRA, sinó que es presenta com una opció democràtica per al futur de les nacions sense estat. És difícil preveure què passarà a partir d'ara a Escòcia, el Parlament encara té majoria unionista i els liberaldemòcrates, principals aliats de govern que pot tenir el líder nacionalista Alex Salmond, es neguen d'entra...

Fa temps que tinc pendent un post sobre els resultats de les eleccions quebequeses, en què el Partit Liberal (federalista) va obtenir una victòria molt limitada, molt allunyada de la majoria absoluta tot i el sistema electoral majoritari, el Partit Quebequès (sobiranista) va quedar com a tercera força i l’Acció Democràtica Quebequesa (autonomista conservador) va esdevenir sorpresivament la segona força del país. La premsa anglo-saxona ha celebrat la davallada dels sobiranistes i l’edició de “LA VANGUARDIA” de l’endemà dels comicis va encapçalar la pàgina d’internacional amb el fracàs del PQ, coincidint amb les declaracions de calçotada de l’impagable Xavier Vendrell. Els defensors de l’statu quo es freguen les mans i totes les anàlisis apunten un cansament dels electors quebequesos davant la disjuntiva entre federalisme canadenc i l’oferta pequista de convocar un nou referèndum d’autodeterminació, amb tot el trasbals que això comporta en una nació que ja ha viscut dues convocatòries d...