AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

La crisi econòmica s'està cobrant les seves víctimes: nous aturats, empreses en fallida, stocks sense sortida, pisos que no es venen...Personalment em sento atenallat per l'increment dels tipus d'interès, per l'encariment del gasoil, sí, el maleït gasoil que avui és més car que la gasolina i que necessito per alimentar un motor turbodiesel sorollós, i la pujada constant dels aliments.  La cosa encara es pot posar més negra, però resistirem. Tanmateix la crisi  és una oportunitat, el ralentiment d'una economia embogida ens dóna marge com a societat, per repensar el nostre model de creixement, un model que en pocs anys ens ha fet incrementar la població amb 1,2 milions d'habitants, molt majoritàriament poc qualificats i òbviament aliens a la cultura catalana. Dit cruament, el país ha crescut quantitativament però no qualitativament, som més però no som millors. La crisi atura aquesta tendència autodestructiva i ens ofereix l'oportunitat de canviar el rumb cap ...

Ara que s'ha detingut en karadzic penjo un vídeo que ens mostra el setge dels serbis sobre Sarajevo, els seus arguments, la tranquil·litat amb què terroritzaven la ciutat, l'ús de les instal·lacions on l'any 84 es van celebrar els Jocs olímpics d'hivern, i la simpatia per la causa sèrbia d'un escriptor rus, Eduard Limonov, avui aliniat amb les forces anti-Putin, fins al punt d'acceptar la invitació de disparar contra la ciutat.

Al cap de 13 anys des dels acords de pau de Dayton, Karadzic ha estat detingut a Belgrad, on, amb un aspecte que ens recorda els últims dies de Saddam Hussein, exercia d'especialista en medicina alternativa. És una bona notícia, per a les víctimes de les milícies sèrbies, per a la justícia internacional, per a Bòsnia i per a Sèrbia, que fa un pas més cap al sí de la UE. És també un alleujament per a tots aquells que, durant els primers anys noranta, vam seguir les guerres balcàniques a través dels mitjans de comunicació i vam ser testimonis, dia rera dia, de la neteja ètnica, de les violacions, del setge de Sarajevo, i de matances com la de Srbrenica, fets dels que directament o indirectament són responsables Karadzic i altres personatges com l'encara fugitiu Mladic. És un alleujament per la impotència que sentíem en contemplar l'acció d'uns criminals, públics i notoris, a qui durant anys ningú no va aturar. De les últimes guerres balcàniques la de Bòsnia va ser la més ...

No anem bé quan els qui governen Catalunya, començant per la branca catalanista del govern, creuen que la capacitat d'integració del país passa per baixar el llistó de l'exigència. Una nació rígida i tancada en sí mateixa no té capacitat d'atracció, però una nació feble i desdibuixada no atreu a ningú i a sobre acaba desapareixent. La doctrina oficial d'ERC és que el catalanisme ha de rebaixar l'èmfasi identitària per proposar un projecte inclusiu cap a la independència. Pot ser una teoria que funcioni en cercles acadèmics i en les reunions de militants il·luminats, però no aguanta la prova de la realitat. Sense catalans no hi ha Catalunya, i encara menys, energia per a la independència. Tenint en compte les vicissituds demogràfiques del nostre país la primera comesa del catalanisme és fer catalans, totals o parcials. I no em refereixo a la natalitat, tot i que també, sinó a la creació de condicions perquè cada vegada més gent adopti, íntegrament o en part, la ident...

En Felip Puig ha estat objecte d'un linxament públic per haver dit que l'emperador va nu.  El problema d'en Montilla, i ja ho han dit molts altres, i jo mateix ho he escrit abans, és que ha necessitat arribar a la presidència de la Generalitat per fer l'esforç d'elevar el nivell del seu català, i tot i així, un any i mig després, encara s'expressa amb una inseguretat impròpia de la primera magistratura del país. Montilla és l'anti-exemple, una persona que porta prop de trenta anys ocupant càrrecs públics de primer nivell a Catalunya: alcalde de Cornellà, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, secretari d'organització del PSC, primer secretari del PSC, president de la Diputació de Barcelona, fins i tot "ministro catalán", i ara president de la Generalitat. L'esforç que està fent ara l'hauria hagut de fer com a mínim quan va ser elegit regidor per primera vegada. Fins fa quatre dies el senyor Montilla ha menyspreat el català, ...

Convergència, amb bon criteri, és un partit polític que aspira a ocupar la centralitat políticaa. La recerca i manteniment d'aquest espai és objecte de debat i discussió en els órgans interns del partit, on dirigents i militants malden per definir quines són les posicions nacionals, sòcioeconòmiques i morals més centrades. Les conclusions del darrer congrés serien que la centralitat nacional es troba en un sobiranisme que no s'explicita independentista, que la centralitat sòcioeconòmica es troba en la combinació d'economia de mercat, estat del benestar generós i sensibilitat ecològica, i que la centralitat moral es troba en la llibertat d'elecció. Es constata doncs una important oscil·lació de la centralitat nacional, que hauria superat la fase autonomista, i de la centralitat moral, que s'hauria desprès de les concepcions catòliques. En canvi, la centralitat sòcioeconòmica sembla que no s'hagi bellugat gaire en els darrers anys. Segurament el diagnòstic de ...

El quinzè congrés de Convergència ha estat un èxit rotund. No ha aportat grans novetats, el partit ha fet seus els conceptes de Casa Gran del Catalanisme i de dret a decidir que havia enunciat l'Artur Mas en la seva conferència de la tardor passada, ha avançat en la seva definició sobiranista i ha incorporat sense reserves plantejaments de liberalisme social en matèria familiar i d'opció sexual. També s'ha remarcat la priorització de plantejaments mediambientalistes, però no es pot oblidar que quan CiU governava va ser pionera al sud d'Europa en l'aplicació de polítiques de sostenibilitat. Podem dir que CDC ha posat sobre el paper unes idees que fa temps que ja havia assumit, la notícia destacable és com un partit tan gran i amb escasses quotes de poder és capaç de mantenir una cohesió interna tan intensa. La notícia és que Convergència està més preparada que mai per aplegar al seu entorn el bo i millor del catalanisme i assolir el lideratge polític del país. Conver...

Avui comença el Congrés de Convergència, que sembla que ha de ser plàcid i previsible. Espero que serveixi per endegar definitivament la Casa Gran i per consolidar el tàndem Artur Mas - Felip Puig, el primer com a líder i candidat a la presidència, i el segon com a màxim responsable de la sala de màquines del partit, un equip que penso que pot produir uns resultats excel·lents en la mesura que són dues personalitats diferents i perfectament complementàries. Pel que fa a les relacions amb Unió, el debat obsessiu i sempre recurrent en totes els instàncies del partit, suposo que les esmenes rupturistes no prosperaran, però m'agradaria- encara que tampoc no crec que s'aprovi- que es donés llibertat a les seccions locals per concórrer plegats o per separat a les eleccions municipals. Més enllà dels textos congressuals i dels órgans de direcció, celebraria que, en la lògica de la Casa Gran, aprenguéssim a obrir el ventall d'opinió política dins el partit, en el sentit que ho deia...