AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

De dimecres a dissabte passat vam estar a Lisboa, aprofitant els preus especialment barats oferts per "Clickair", suposo que per compensar el descrèdit sofert arran del desgavell que van patir no fa gaire els seus clients dels vols a Amsterdam. Sense voluntat d'entrar en la crònica del viatge, que potser escriuré en un altre moment, vull anotar que Portugal, teòricament més pobre que Catalunya, amb un PIB per càpita de 18.000€, en contrast amb el nostre que depassa els 25.000€/habitant, té una capital amb uns nivells de netedat, organització i qualitat del transport públic superior als de la capital catalana. Suposo que hi ajuda força el fet de no patir fenòmens com el turisme massiu i la immigració desbocada que s'han viscut els darrers anys a Barcelona, però també és molt important el factor capitalitat, l'estat portuguès aposta per la seva principal ciutat perquè sap que també és el seu principal aparador al món. Pel que m'ha arribat, en poblacions més peti...

No m’afegiré al cor de lloances fúnebres per la dimissió d’en Piqué, altrament un polític i un professional molt qualificat. Com a catalanista celebro que un dirigent que tenia com a primera missió fer créixer un partit espanyolista a Catalunya plegui, perquè ha fracassat en el seu intent i la direcció estatal del seu partit li ha tallat les ales. I com a convergent celebro que el fracàs d’en Piqué s’hagi produït justament perquè el seu objectiu era esgarrapar els vots dels electors més conservadors i nacionalment més indefinits de CiU, i no se n’ha sortit. Hi ha qui tem una radicalització del PP a Catalunya, una fugida de la centralitat que ha d’enrarir encara més el nostre panorama polític. Jo crec que més que una radicalització es pot produir una clarificació en l’estratègia d’aquell partit al nostre país que l’impermeabilitzarà encara més respecte els electors catalanistes més moderats i que per contra li pot fer guanyar algun vot entre els sectors espanyolistes i xenòfobs originar...

Aquest blog deu el seu nom a una de les primeres novel·les de Michel Houllebecq, homònima. M'interessa força la seva narrativa, tot i que pel meu gust massa sovint peca d'un excés de sensacionalisme en matèria de sexe i violència, que em sembla innecessari per als objectius literaris, però suposo que ell considera que aquests recursos són útils per sacsejar la ment del lector ( i segurament també ajuden a vendre més llibres). S'ha assenyalat el caràcter profètic d'alguna de les seves obres, sense anar més lluny a "Plataforma" descriu un atemptat islamista en un centre de vacances a Tailàndia amb molts paral·lelismes amb el que s'esdevingué a una discoteca de Java pocs anys després. La seva darrera novel·la, "La possibilitat d'un illa", imagina un món futur en què la humanitat estarà formada pels clons successius dels actuals membres d'una secta-inspirada en els raelians-que viuran aïllats en diferents punts del planeta, i descriu el procé...

Els dos darrers caps de setmana he estat a la platja de Coma-Ruga, al Vendrell. Quan era petit sempre hi anava amb els meus pares però amb els anys vaig optar per platges més properes com ara Castelldefels o Vilanova. M'agrada el mar, tot i que no sóc partidari de les vacances de sol i platja. Amb un parell de cops per setmana en tinc prou. Ara he redescobert Coma-ruga, una platja extensíssima, neta, relativament tranquil·la, unida a un magnífic passeig marítim, sense massificació, i amb un entorn urbà de xalets i hotels molt digne. Aprofitant les sortides, i ja de tornada cap a casa, m'he dedicat a fer incursions als diferents pobles del voltant, des de Tarragona fins a Sitges. És una zona que ja havia visitat moltes vegades, però de forma més fragmentada. La visió de conjunt d'aquest àmbit litoral és un quasi-continu de blocs d'apartaments, hotels i càmpings, des de Tarragona fins a Vilanova i la Geltrú. Ara que hi penso hi faré una ullada amb el Google Earth per ve...

No el conec personalment però em passa molt sovint amb en Joan Oliver que escriu coses que coincideixen exactament amb el que jo penso. Just abans d'ahir va publicar un article a la seva secció de l'AVUI, "Engrunes" en què comparava l'exigència d'expiació de pecats i de mortificació que formulava l'Església pre-conciliar amb els plantejaments ecologistes actuals que constantment cerquen vies de culpabilitzar la gent de tots els mals del planeta i ens exigeixen penitència i contrició. Amb l'agreujant que aquest pensament ecologista ha arribat a les màximes instàncies de poder al món occidental i dicta nous codis de conducta d'improbable eficàcia pel que fa als suposats objectius. El darrer exemple, la proposada limitació de la velocitat màxima a 80 km/h a l'àmbit de l'àrea metropolitana. El RACC-una de les ONG's de les que sóc membre- s'ha pronunciat en el sentit que aquesta mesura no serà efectiva per reduir la contaminació ja que l...

Espanya és l'estat europeu que ha patit més víctimes a conseqüència del terrorisme islamista, ja sigui a Madrid l'11-m de 2004, els atacs contra interessos i ciutadans espanyols a Casablanca el 2003, els militars morts a l'Iraq, l'Afganistan i el Líban, i finalment els ciutadans de l'estat assassinats al Iemen. Això no obstant el terrorisme islamista ocupa un paper més que secundari en l'agenda política estatal, es presta infinitament més atenció al terrorisme basc que en els darrers anys da estat molt menys letal, i es presenta el fenomen jihadista com quelcom aliè, quan si bé ho és en el seu origen no ho és en les seves conseqüències. L'ala dura de la dreta espanyola s'ha passat els darrers tres anys defensant que els atemptats de l'11-m eren cosa d'ETA i que el paper dels musulmans implicats no passava de ser el d'uns "moritos"-que deia en F. Losantos- que haurien actuat per compte de la banda de la destral i la serp. Aquesta ver...

La mort de cincs catalans i d'altres persones víctimes d'un atac d'Al Qaeda al Iemen, poc després que s'avortés un nou macro-atemptat a Londres i que explosionés un cotxe bomba a Glasgow sense causar víctimes, just quan la vista oral de l'11-m arriba a la seva fi, així com les notícies d'explosions a països del Magreb i les habituals cròniques luctuoses de l'Iraq, posen en evidència que l'amenaça del terrorisme islamista és real i afecta tant els països occidentals com els del tercer món. I més avui quan els moviments de persones són constants d'una banda a una altra del planeta. Les víctimes catalanes ens han de fer pensar en allò que ja vaig esmentar en un post anterior, que s'ha publicat a la premsa i en mitjans especialitzats i que el mateix Artur Mas va posar de relleu durant la campanya de les municipals: Catalunya és un dels més grans centres de reclutament de jihadistes a Europa, que projecten atacs a infraestructures i edificis emblemàt...

Just abans de cedir el ceptre del poder britànic al seu successor Gordon Brown el primer ministre Tony Blair va publicar un llarga col·laboració al setmanari "The Economist", edició de 31 de maig, sota el títol "W hat I've learned". Donat l'excpecional interès de les idees que hi reflecteix fruit de la seva llarga trajectòria política i en especial dels seus deu anys a la primera línia mundial n'he traduït alguns del fragments que em semblen més significatius. Sens dubte en Blair ha estat un dels grans i pocs líders del món d'avui, amb grans encerts, com ara la transformació del Partit Laborista en un partit guanyador situat al centre polític, que ha sabut aprofitar la revolució impulsada per Margaret Thatcher per situar Anglaterra i el Regne Unit com un dels centres econòmics i culturals més importants del planeta. Malgrat la pèrdua de l'imperi, "Britannia Rules". Però aquest lideratge té un preu molt elevat i és la necessitat de fer p...

Portem uns dies amb el deb at sobre l'estratègia de CiU a Madrid i les relacions CDC-UDC. Sobre el primer punt en principi no sóc partidari d'entrar en cap govern espanyol, fora que el pacte comportés uns beneficis ben tangibles per a Catalunya. Entendria entrar-hi si la contrapartida és el concert econòmic o equivalent, o bé si assumissim el ministeri de Foment amb una clara agenda d'inversions a Catalunya i traspàs de ferrocarrils de rodalies i regionals, ports i aeroports. En canvi la idea que sovint s'ha assenyalat d'assumir el Ministeri d'Afers Exteriors no comporta cap benefici per al país, i no s'hi val a dir que permetria explicar al món què és Catalunya perquè la funció del ministre d'un estat no és promocionar-ne una part sinó representar-lo en la seva totalitat, un català ministre d'exteriors és un català que s'ha de ficar el catalanisme a l'armari. Després hi ha l'argument aquest que hem de ser allà on es prenen les decision...

Per línia editorial el meu diari de referència és l"AVUI", però també sóc lector habitual de "LA VANGUARDIA", me n'agrada el disseny , té alguns bons periodistes i col·laboradors i ofereix informació internacional i catalana de primer nivell. Això no obstant em fa fàstic la seva tendència a actuar com a garant de l'espanyolitat de Catalunya. Tinc present com en l'època que en Pere Esteve era secretari general de CDC una de les especialitats de la casa era disparar contra tota vel·leitat sobiranista de Convergència, tasca en què destacava un tal Rafael Jorba, que avui gaudeix d'una sinecura al CAC. Ja d'abans el rotatiu barceloní va ser el principal portaveu de l'anomenat gir catalanista del PP, quan amb fitxatges tant catalanistes com en Jorge Trias Sagnier(sic) i Josep Maria Trias de Bes(sic) ens pretenien fer creure que la via del nacionalisme era una falsa ruta per a Catalunya i que la plenitud de la catalanitat passava per integrar-nos...

S'ha produït el resultat més previsible a la vista dels resultats electorals del 27 de maig a la Palma i en Xavi González ha estat elegit alcalde amb els vots de LPS i del PSC. Per part de CiU hem intentat arribar a acords de govern amb les dues forces però la resposta ha estat negativa. S'obre una nova etapa al nostre poble que des de la segregació, l'any 1999, ja ha tingut quatre alcaldes (Jaume Tintoré, Pep Llop, Quim Obiols i Xavi González), i cinc si hi afegim la Pilar Joaniquet, que va exercir l'alcaldia una llarga temporada en substitució d'en Quim. El nou escenari polític trunca el projecte convergent de convertir la Palma en un poble de primera: la nostra idea, pel que es veu no assumida per la majoria de palmarencs, que la Palma ha de trobar l'equilibri entre un creixement limitat i la dotació d'uns equipaments, d'uns serveis i d'un entorn urbà de primer nivell. Ha tingut més èxit la idea, que jo no comparteixo, que avui la prioritat de la ...

L'edició de juny de la publicació "Global Terrorism Analisys" inclou un llarg article signat per Kathryn Haahr amb el títol " Catalonia: Europe's New Center of Global Jihad" que es fa ressò de diverses informacions periodístiques i de comentaris d'experts que assenyalen el nostre país com un santuari de l'islamo-feixisme i planter de reclutes de la "guerra santa" islàmica, disposats a enrolar-se per combatre en els diferents fronts oberts per Al-Qaida i les seves franquícies. Entre aquests fronts s'inclou la mateixa Catalunya, tal com s'explica en un paràgraf que reprodueixo a continuació: " Terrorism experts concur that Barcelona is a possible target for terrorist groups. Based on a study of recent al-Qaeda threats and attacks perpetrated by jihadis, the country's high-speed train (AVE), the national high court in Madrid and many tall, singular buildings in Barcelona are probable targets. Several Interpol reports also men...

Mentre a Catalunya seguim instal·lats en la mediocritat tripartita, i la manca d'ambició i de grans horitzons impregna tota la nostra societat a Europa passen coses, tal com revelen els resultat electorals de França, d'Escòcia, una altra vegada de França i ara també a Bèlgica, o més concretament a Flandes. La victòria dels democristians aliats amb els nacionalistes flamencs de centredreta obre la porta a una nova descentralització de l'estat belga i qui sap si un nou pas cap a la independència de Flandes. Paral·lelament el president Bush ha manifestat el seu suport total a la independència de Kosovo, una opció que tan sols compta amb l'oposició expressa de Rússia i de la mateixa Sèrbia, i l'oposició més silenciosa d'Espanya, per raons òbvies que el president Putin ja va indicar explícitament. La realitat internacional esdevé més favorable que mai al reconeixement de nacions com Catalunya, però aquí sembla que no ens n'adonem i la nostra agenda política segue...

Deixant de banda el cas de la Palma, haig de dir que el sistema electoral que tenim no m'agrada i entenc que aquesta segona volta als despatxos desmotiva els ciutadans a l'hora d'anar a votar. Avui les regles del joc són aquestes i els partits s'hi ha d'ajustar, per tant sempre que no hi ha una majoria absoluta s'obre un ampli ventall de pactes que es concreten segons la capacitat d'acord que hi hagi entre les forces polítiques. El problema és que entre el vot del ciutadà i la configuració final dels governs hi ha un trajecte que escapa del control democràtic, en el qual són els representants els qui fan i desfan a conveniència. Les conseqüències d'aquest sistema són especialment perceptibles a Catalunya, on atesa l'elevada fragmentació política la major part de governs són de coalició entre partits que s'han presentat separadament. Existeix una idea molt arrelada que diu que les majories absolutes no són bones, jo sóc de l'opinió contrària,...

Seguint amb la valoració dels resultats de les eleccions municipals a la Palma i a partir dels testimonis de diversos votants de LPS es constata que si bé el principal factor de l'èxit d'aquesta candidatura ha estat la resposta a un model urbanístic, el cert és que en molts casos el rebuig no anava adreçat contra el POUM impulsat per l'equip de govern de CiU sinó contra un POUM imaginari, fruit de la versió manipulada de la realitat difosa per l'entorn d'Entesa-LPS-Iniciativa, i amplificada també pels altres partits de l'oposició. Així tenim joves convençuts que la pretensió de CiU era edificar pisos al Pla de Sant Joan, quan un dels objectius primordials de la nostra proposta és protegir aquest espai i evitar-hi tot desenvolupament residencial. Tenim gent que volia evitar la construcció de pisos a l'altra banda de la riera, quan l'únic que proposem és edificar-hi equipaments, idea amb la que molts dels que rebutgen els pisos estan d'acord. Tenim gen...

En el post anterior vaig fer unes previsions referents a la Palma que han resultat errònies: vaig anunciar una participació més baixa que altres vegades i una clara victòria de CiU. Contràriament la participació ha estat dos punts més alta que fa quatre anys i s'ha produït un empat entre CiU i LPS, 5 a 5, més un regidor del PSC. A partir d'aquí són possibles diverses combinacions per a l'elecció de l'alcalde i la configuració del nou equip de govern, però l'especulació sobre qui serà el futur alcalde i qui formarà el nou equip no és el tema d'aquest post. El tema és la valoració dels resultats. Reconec que no m'esperava que LPS fes tan bon resultat, sabia que corríem el risc que sumats LPS-PSC-ERC obtinguessin més regidors que CiU però no creia que es produís un empat semblant al de 1999. No ho creia perquè malgrat la lògica existència dels habituals grups de descontents no es detectava en l'ambient una clara censura a la tasca de CiU com a equip de gove...

Ara a les nou s'obren els col·legis electorals perquè els electors puguin dipositar el seu vot. Tot apunta que enguany la participació serà més baixa i el resultat òbviament és una incògnita, sembla clar el dilema CiU/ Tripartit tant a la Palma com a bona part del país. Com a candidat la sensació és que hem fet tot el que podíem fer: uns bons actes electorals, unes bones publicacions i un porta a porta exhaustiu. Sempre hi ha alguna idea que no es porta a la pràctica però en general podem estar satisfets del grau de compliment del pla de campanya que ens havíem marcat. Aquesta vegada a més he estat representant de CiU a la Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat i això ha fet que entre la Palma i la comarca el procés electoral hagi ocupat la major part del temps fora de les hores laborals estrictes. A la Palma, a banda de força reunions de candidatura, ens hem repartit la feina per comissions. Jo he format part de la comissió de programa i publicacions i també m'ha t...

El proper diumenge rebrem el veredicte dels veïns i veïnes de la Palma, tothom ja ha rebut el programes electorals i la resta de documentació, qui ha volgut ha assistit als actes electorals i ja només resten les festes de tancament, on normalment tan sols assisteixen els convençuts de cada candidatura. Tot i així el bombardeig de diferents missatges, les intoxicacions diverses i la informació incompleta poden portar molta gent a tenir percepcions confuses sobre allò que està en joc. Per això crec que cal dir ben alt que a les eleccions d'aquest diumenge tan sols es presenten dues opcions: o CiU o Tripartit (PSC-Iniciativa(LPS)-ERC). I és així no per voluntat nostra, perquè si és necessari pactar per nosaltres no quedarà, sinó per voluntat de les tres forces esmentades. Suposo que per a la immensa majoria de la gent ha passat desapercebut que durant els darrers dies, via internet, en Riverola (ERC) i alguns membres d'Iniciativa (LPS) s'han estat dient el nom del porc però av...

Ahir va morir en Lluís Roig i avui se n'ha celebrat el funeral. Jo no hi he pogut assistir per motius de feina però vull retre-li un senzill homenatge des d'aquest espai, perquè considero que persones com ell van fer possible que els valors de la democràcia, de la llibertat i del catalanisme, proscrits durant la dictadura franquista, es mantinguessin vius entre nosaltres. Ell i persones com ell van ser claus perquè la consolidació de la democràcia no fos només un procés de les elits sinó perquè es visqués arran de terra com un camí d'alliberament i de responsabilització col·lectiva per al bé comú. En Lluís Roig es va comprometre amb els interessos col·lectius de la Palma a través de l'Associació de Veïns, com a refundador d'ERC, com a membre de la Comissió Promotora de la segregació i en moltes altres iniciatives. Ell i d'altres com ell van ajudar a polititzar la Palma, no des del punt de vista partidista, sinó com a poble capaç d'organitzar-se, de marcar-se...

Avui dilluns hem tingut l'Artur Mas a la Palma per recolzar la nostra candidatura. Ha arribat sobre les cinc i junt amb l'alcalde i altres membres de la llista ha fet diverses visites a veïns, el porta a porta vaja. Hi havia veïns que prèviament havien estat avisats i d'altres a qui s'ha visitat per sorpresa, a porta freda, i en tots els casos l'acollida ha estat molt positiva. Mentre passejàvem pel poble amb l'Artur Mas, que ja ens ha vingut altres vegades, se m'ha fet evident una cosa que ja sabia però que cal recordar, en primer lloc malgrat ser el líder del primer partit de Catalunya és una persona molt planera i assequible, res a veure amb la imatge que en presenten els seus adversaris i determinats programes d'humor: no és un robot ni un cregut, tot al contrari. I en segon lloc és una persona amb una gran determinació i capacitat de sacrifici, ell mateix ens recordava que aquesta és l'enèsima campanya política en poc temps, tenint en compte que...