AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Elbridge Gerry va ser el cinquè vicepresident dels Estats Units d'Amèrica, des del 4 de març de 1813 fins al dia de la seva mort, el 23 de novembre de 1814, quan el president era el pare fundador James Madison , però allò que el va projectar a la posteritat va ser una decisió adoptada per la cambra legislativa de l'estat de Massachussets quan ell n'era el governador , l'any 1812, per la qual es van redibuixar el límits dels districtes electorals de l'estat segons els interessos del partit del governador, es van concentrar les zones de majoria federalista(el partit de l'oposició ) en un sol districte, i la resta de districtes es van configurar per assegurar-hi majories del Partit Republicà-Demòcrata . Aquesta practica va ser batejada amb el nom de gerrymandering , fusionant el cognom del governador, Gerry , amb la paraula " salamander ", per la forma de salamandra que adquirien alguns dels nous districtes fets a mida. Podríem afirmar que tot polít...

Massa sovint, en llegir o escoltar anàlisis històriques, percebo el pes de la ideologia, les conviccions i els prejudicis d'aquells que les formulen. A Catalunya s'ha culpat el catalanisme d'impregnar una determinada visió de la història del país, que presentaria els fets d'una forma ajustada al relat nacionalista. Segurament hi ha hagut excessos en aquesta línia, però la distorsió més gran que ha patit la nostra historiografia ha estat la marxista, seguida després per altres plantejaments ideològics que segueixen explicant la història en termes quasi exclusius d'opressors i d'oprimits i de rics i pobres. És aquesta interpretació polititzada la que alimenta el procés de "memòria històrica" engegat pels governs català i espanyol, que emfasitza, sense explicitar-ho, una distinció entre bons i dolents que acaba per ocultar els fets històrics en tota la seva extensió. Explicar-nos que el senyor X va ser afusellat pels franquistes i prou, és pura distorsió ...

Espanya està en campanya permanent d'assimilació de les nacions perifèriques, a vegades amb una falsa pastanaga i a vegades amb un garrot ben real. La famosa Espanya plural d'en Zapatero , una expressió que el mateix Aznar va utilitzar en guanyar les eleccions de 2000, és un plantejament que, a partir de promeses de descentralització i de reconeixement de la diversitat cultural, cerca comprometre els altres nacionalismes amb l'estat. Aquesta fase s'ha superat amb resultats més que magres per aquells que hi van apostar des de la perifèria, però havent facilitat l'estabilitat parlamentària i la segona victòria d'en Zapatero , gràcies als vots de Catalunya i del País Basc. Aquesta victòria va posar de manifest que el PSOE guanyava gràcies a les nacions sense estat, però exclosos aquests territoris el PP hauria obtingut la majoria absoluta. L'article del corresponsal del Financial Times a Madrid, Victor M allet , que fins fa quatre dies era corresponsal a À...

Malgrat el títol el tema d'aquest post no és l'Ignasi Guardans . El tema és el Midi, el sud de França, el Llenguadoc-Rosselló , la Catalunya Nord. Confesso la meva fascinació per aquelles terres, que són alhora província francesa i part de nosaltres. Hi vaig sempre que puc, aquesta mateixa Setmana Santa, aprofitant el baix preu d'una nit d'hotel ETAP vaig acostar-m'hi de nou, amb la intenció inicial d'arribar-me a Rocafort, on s'elabora el famós formatge que en porta el nom arreu del món, si bé en la seva versió francesa, Roquefort, i no pas l'occitana. La pluja constant em va dissuadir d'anar tan amunt, però no em va impedir passejar-me per Agde , Seta i Montpeller el dissabte, descobrir Pezenas el diumenge, i tornar cap a casa tot parant a visitar la catedral de Besiers i el centre de Narbona. Em sorprèn la capacitat que han tingut els francesos de mantenir l'estructura tradicional dels pobles, suposo que a través d'una estricta normativa...

Temps enrere vaig penjar un post sobre la sensació de familiaritat que experimento al nord d'Itàlia. Potser tan sols és una sensació superficial, perquè si analitzem la realitat italiana més a fons, les diferències són considerables, tanmateix hi ha punts de contacte importants, només ens cal veure films del neorealisme per comprovar com les formes de vida no difereixen pas tant de les nostres, en tot cas, són més extremades, tal i com vaig escriure en aquell post. És aviat per valorar la gestió que s'ha fet dels efectes del terratrèmol de l'Aquila , si bé ja ha sortit a la llum la sospita que la qualitat constructiva de l'hospital i d'altres edificis públics no era la necessària per a un territori amb aquell risc sísmic. Han generat pertorbació els comentaris del primer ministre Berlusconi , en què insta els afectats a prendre-s'ho com un cap de setmana d'acampada. Però les paraules del Cavaliere són del tot coherents amb l'estil que el caracteritza,...

Fa temps que penso que, perquè els catalans ens entenguem a nosaltres mateixos com a nació, l'experiència dels pobles de l'Europa central és clau, perquè ells, i no pas els països dels nostre entorn, s'han plantejat, sovint abans i amb més intensitat que nosaltres, els grans dilemes existencials de la nació. I vet aquí que llegeixo "El teló", un assaig del txec Milan Kundera , que viu a França des de 1975, i m'hi trobo, sense esperar-m'ho, l'essència del debat. Per començar, una afirmació categòrica, poc habitual fins i tot a casa nostra: "Nacionalistes o cosmopolites, arrelats o desarrelats, els europeus estan profundament determinats per la relació amb la seva pàtria." I una descripció del que és Europa que cal recordar: "al costat de les grans nacions, hi ha a Europa nacions petites, moltes de les quals, en el curs dels dos últims segles, han adquirit (o retrobat) la seva independència política. Potser la seva existènc...

Acabo de llegir "El nostre heroi Josep Pla" de l'Enric Vila, ahir vaig comprar-ne la segona edició a la Llibreria Catalònia i avui m'hi he enganxat des de les cinc de la tarda fins a mitjanit, amb algunes interrupcions llargues per atendre obligacions domèstiques. És un llibre que combina el dietari personal de l'autor amb un seguit de reflexions a l'entorn de la vida i l'obra d'en Josep Pla. M'ha agradat el llibre perquè, tal i com en Vila ja va fer amb el seu assaig sobre Companys, s'eleva per damunt de les qüestions concretes per oferir una visió innovadora de la història del país durant el darrer segle, que interpel·la directament els catalans d'avui. Aquesta és la gran virtut de l'Enric Vila, la capacitat per trencar les idees convencionals sobre la nostra història, arribant a l'essència dels comportaments, descrivint les febleses i fortaleses de les persones i del país en el seu conjunt. Vila reinvindica un Pla catalanista, q...

La retirada de les tropes espanyoles de Kosovo és un acte coherent amb el no reconeixement de la independència del nou estat balcànic. Fa poc més d'un any que els representants del poble kosovar van fer un acte de sobirania, que ha estat reconegut per la majoria dels països de la Unió Europea. Espanya forma part del club dels qui neguen el que ja és un fet consumat, l'existència de la República de Kosovo, i no cal pensar-hi gaire per veure a què és deguda aquesta negativa a reconèixer l'evidència, la secessió d'una província de Sèrbia, no una república de l'antiga Iugoslàvia, per constituir un nou estat, presenta massa paral·lelismes amb el que podria passar a Catalunya i a Euskadi, de la mateixa manera que en planteja respecte al Tibet, al Turkmenistan oriental, o Txetxènia. Tot i el meu ferm sobiranisme no sóc especialment entusiasta de la independència de Kosovo, perquè entenc que és més fruit de l'extraordinària capacitat reproductiva d'un grup ètnic ...

Vaig veure les imatges del desallotjament del rectorat de la UB i no em va semblar que els Mossos d'Esquadra s'excedissin en cap moment, al contrari, una colla de joves, molestos perquè se'ls feia complir la llei, s'encaraven i llançaven cadires metàl·liques contra les forces de l'ordre. Una altra cosa, que encara s'ha d'aclarir, és saber què va passar amb els periodistes . Tinc la impressió que tot aquest moviment d'oposició al procés de Bolonya que s'ha congriat a les universitats catalanes està totalment fora de lloc, és possible que alguns dels seus arguments siguin raonables, però les seves accions reivindicatives són del tot desmesurades. Pel que sembla Catalunya és dels pocs països d'Europa on existeix una oposició activa a aquest procés, un procés que, per la informació que en tinc, és avantatjós per als estudiants, perquè eleva la qualitat de l'educació i facilita la plena homologació de les titulacions en l'àmbit europeu. Desp...

En iniciar-se la crisi financera alguns personatges de les esquerres es fregaven les mans i anunciaven la caiguda del paradigma neoliberal, el retorn del paper regulador de l'estat, el descrèdit del capitalisme i del mercat lliure. I fins a cert punt tenien raó, el problema és que la fi d'un model no implica el retorn al model socialdemòcrata, i encara menys la implantació d'una alternativa al capitalisme. Avui els discursos polítics proclamen el pitjor de cada casa: un increment de la regulació, l'endeutament públic, les subvencions a les empreses, la congelació salarial i treballar més. Superarem la crisi, però les regles que han regit l'economia fins fa quatre dies ja no seran vàlides. Penso en l'obsessió pel capital immobiliari. Sabíem que un moment o altre els preus dels habitatges deixarien de pujar, però ens consolàvem pensant que hi hauria un aterratge suau, que en comptes d'increments anuals del 20%, els preus s'ajustarien a la inflació, ja fos ...

Als anys vuitanta l'independentisme era un moviment polític d'extrema esquerra extraparlamentària, i si bé també hi havia independentistes en les forces polítiques parlamentàries, aquesta posició no anava més enllà d'uns cercles reduïts i de les organitzacions juvenils dels partits nacionalistes. Fins i tot la Crida, en els seus moments més gloriosos, no era expressament una organització independentista. A partir de 1987 sectors de l'independentisme provinents especialment de la Crida i de Nacionalistes d'Esquerra van confluir a ERC, i l'any 1989, quan l'Àngel Colom es va fer amb la secretaria general del partit, va aparèixer el primer partit parlamentari explícitament independentista. Esquerra va tenir un mèrit formidable en treure l'independentisme de les catacumbes i convertir-lo en una opció política adreçada a la majoria de la població. Aquesta estratègia, malgrat les gravíssimes crisis internes, els va portar a uns excel·lents resultats entre 2003 ...

La manifestació per l'estat propi a Brussel·les ha estat un èxit. No hi he pogut anar, però avui sí que assistiré a la presentació de les parelles lingüístiques dels regidors de CiU del Baix Llobregat. Gràcies a l'empenta de l'Àngel Colom Convergència està desplegant un gran esforç per arribar a la immigració dels darrers anys, amb un evident interès electoral, però sobretot, perquè amb la integració d'aquesta gent ens hi juguem el país. Dir-ho és políticament incorrecte, però tinc el convenciment que Catalunya ha rebut massa immigració, i l'arribada massiva de persones alienes al país sempre és un problema, aquí i a tot arreu, però sobretot en una nació sense estat com Catalunya, que té menys mecanismes per promoure la integració i que té la seva identitat fortament amenaçada. El mal ja està fet, i ara cal destinar grans esforços a fer que el màxim nombre de nouvinguts possible es faci seva almenys una part de la nostra identitat, i aprenguin i parlin el català....

Avui es produirà la desfilada dels 10.000 catalans per l'autodeterminació, pel centre de Brussel·les. M'hauria agradat poder-hi anar, però no ha estat possible. Encara no se'n coneix l'abast, però estem davant un fenomen polític de web 2.0, en el camp del sobiranisme català. Una iniciativa sorgida d'un bloc, que es difón a través de Facebook, i recorre, un cop engegada, als mitjans més habituals de difusió, ja siguin actes públics o la premsa comarcal, i un escàs ressò en la premsa nacional. Més enllà del nombre de participants definitius, és destacable la capacitat de mobilització que presenta avui el sobiranisme català, molt més enllà dels partits polítics. L'independentisme està arribant a un alt grau de maduresa, la qual cosa resulta reconfortant en un moment en què molt altres indicadors de la nostra vitalitat nacional són preocupants. Prova de maduresa és el caràcter transversal de la convocatòria, que no es fixa en el partit a què pertany cadascú, ni en s...

"Ha ganado España ", va afirmar categòricament, el diumenge a la nit, un dels comentaristes de la tertúlia de la ultraespanyola " Intereconomía TV " , referint-se als resultats electorals d'Euskadi, i potser també als de Galícia, per l'arraconament del BNG , si bé no em sembla més espanyolista el Nuñez Feijoo , qui, com va dir un comentarista d'un altre d'aquests meravellosos canals espanyols a què ens dóna accés la TDT , " ya ves, ha hablado en gallego ", que en Touriño . Galícia és un cas molt especial, perquè si bé per una banda és la nació ibèrica sense estat que ha rebut menys immigració -al contrari, ha generat una enorme emigració-, el galleguisme majoritari no ha passat d'una certa exaltació folklòrica , sense projecte nacional al darrere, i sense capacitat per combatre efectivament la diglòssia, la patuesització i l'abandonament del gallec per part de les classes mitjanes urbanes. El BNG , per la seva part, ha est...

De tant en tant, llegint i navegant per la xarxa, et trobes un raig de llum que t'il·lumina intuïcions que en algun moment havies tingut, però que encara no havies estat capaç de sintetitzar en poques paraules. Avui m'ha passat amb una citació d'en Winston Churchill que m'he trobat accidentalment, tot cercant una altra cosa, i que per a mi identifica d'una forma clara i eficaç l'essència de la ideologia socialista, i per extensió, de la visió del món que té l'esquerra: "Socialism is a philosophy of failure, the creed of ignorance, and the gospel of envy, its inherent virtue is the equal sharing of misery." Sir Winston Churchill, KG, OM, CH, TD, FRS, PC (Can).(Prime Minister 1940-1945, 1951-1955).

Hi ha un grup del facebook que es diu, tot parafrasejant el nou slogan ateista :" Probablement el PSC no existeix. No et preocupis i segueix votant al PSOE" . Fullejant publicacions socialistes m'he adonat que el PSC posa tot l'èmfasi, per una banda, en la política local, i per l'altra, en el lideratge de Rodríguez Zapatero , i la Generalitat de Catalunya no existeix, quan fa cinc anys que la dirigeixen, dos amb el seu primer secretari a la presidència. Quan els seus dirigents parlen per als micros i les càmeres dels mitjans de comunicació catalans sí que tenen present la pugna política catalana, lloen la seva acció al govern de Catalunya i es fiquen amb CiU , dia sí dia també, però també són conscients que el gruix dels seus votants no es troba entre els espectadors i oïdors d'aquests mitjans, sinó entre aquells que primordialment veuen el món través de les emissores televisives i radiofòniques de Madrid, per als quals la política es redueix a l'enf...

Hi ha un mantra propi de l'altiplà peninsular ibèric, segons el qual l'espanyol és l'estat més descentralitzat d'Europa. Deixant de banda que, òbviament, és una afirmació falsa, i si algú en dubta que volti per Suïssa, Bèlgica i fins i tot Alemanya, els actuals detentadors del poder central ni tan sols no tenen la decència de mantenir unes formes mínimes, i abstenir-se de ficar el nas en matèries que són de la competència "autonòmica" o local. Ja no parlo de les habituals i greus operacions d'invasió de competències estatutàries - llegiu-hi la Llei de la Dependència, sense anar més lluny, avalada pels retòricament independentistes republicans-, o dels incompliments i les dilacions dels traspassos, sinó d'actuacions més anecdòtiques, com ara la famosa campanya a favor de l'ús dels condons, a ritme de hip-hop , o l'última que he vist, un gran cartell en què el " Gobierno de España " ens informa de la gratuïtat de no sé quins tractam...

No sóc dels que creuen que els temps passats eren millors, però últimament tinc la sensació que en molts aspectes, en lloc d'avançar, retrocedim. Potser és tan sols una sensació, que no puc demostrar amb dades empíriques, potser més que d'un retrocés es tracta d'una forma de progrés amb malformacions, però hi ha elements que em resulten preocupants. Em preocupen a Catalunya, perquè s'afegeixen a les nostres febleses nacionals, i em preocupen a Occident - penso que en altres latituds tenen un altre tipus de problemes-. La idea de fons és la degradació de la cultura de masses, que per a mi va molt lligada al fenomen dels " reality shows " televisius i al seguiment obsessiu de les celebritats sense mèrits. L'impacte que ha tingut el càncer, segons sembla ja en fase terminal, d'aquesta ex-concursant anglesa del " Big Brother ", és una manifestació més de com l'espai públic ha estat ocupat per personatges de tercera categoria. El canvi dec...

Ja s'ha iniciat la campanya electoral de les eleccions basques i de les eleccions gallegues, que en el cas basc se celebren sota l'ombra de dos fets molts significatius: la supressió de les candidatures de l'esquerra abertzale pro-ETA , i l'avortament, via Tribunal Constitucional, del Pla Ibarretxe . Sóc partidari d'un País Basc reunificat i independent, però no tinc cap simpatia pel món de Batasuna, en detesto els mitjans violents, els plantejaments maximalistes de tot o res i la ideologia revolucionària. Pocs han assenyalat l'extrema gravetat que representa l'assassinat d'un empresari per la seva vinculació amb la nova línia d'alta velocitat ferroviària, no perquè èticament sigui pitjor que qualsevol altra assassinat, sinó perquè expressa novament la voluntat d'ETA d'utilitzar el terrorisme com a eina per assolir tots els seus objectius polítics, i no tan sols la independència. Ens planteja la possibilitat que, en un Euskadi independent,...

El dia 31 de gener es van celebrar eleccions provincials a l'Iraq , sense que es produís cap incident especialment remarcable. La participació va ser elevada i els resultats assenyalen una victòria limitada del partit del primer ministre Nuri al-Maliqui , i un retrocés dels partits arabistes -propers a la ideologia del Baas de Saddam-i dels partits islamistes radicals. Podem parlar d'un pas molt significatiu en la consolidació d'un nou règim aproximadament democràtic, tota una novetat en la seva àrea territorial. Fins avui els mitjans de comunicació del nostre país ens han bombardejat amb males notícies relatives a la situació a l'Iraq post-invasió , i si bé és cert que hi ha hagut moments molts durs en què la situació semblava fora de control, a partir del " surge " de tropes i de la nova estratègia contrainsurgent impulsada pel general Petraeus , el país va iniciar el camí de l'estabilització, un camí en què les darreres eleccions constitueixen un...