AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Ja estem de ple en la jornada electoral, i no goso fer pronòstics, tanmateix,les dades de participació que s'han donat a conèixer a la una tan sols se situen unes poques dècimes per sota de les de fa quatre anys, contràriament a la tan anunciada davallada abismal de l'afluència a les urnes. Veurem com evoluciona, però de moment no s'observa l'efecte d'aquell desafecció tan bèstia que ens pregonen. Normalment els que tant parlen de desafecció són els qui se senten identificats amb els partits o almenys amb l'espai ideològic dels partits a qui les enquestes vaticinen una caiguda de resultats. Hi ha molta gent emprenyada amb la situació general, sobretot quan estem travessant una crisi severa, però la resposta lògica no és la desafecció sinó la recerca d'alternatives, com la que representa CiU . Molts dels que avui votem  Convergència ho fem carregats d'il·lusió,  amb l'esperança d'estar contribuint a edificar una Catalunya millor. Per això no puc a...

Fa quatre anys les enquestes van ser força més favorables a CiU que no pas el resultat final, i per això amb miro amb prevenció les que ara anuncien victòries folgades de CiU. Voldria que fos així, però fins que no es coneguin els resultats oficials no dono res per fet. L'elevat nombre d'indecisos és preocupant, perquè es pot donar el cas que, davant del triomf anunciat de l'Artur Mas, alguns d'aquests optin per tornar a votar el mateix de sempre, per allò d'evitar una possible majoria absoluta o per condicionar el futur govern convergent, en un sentit o altre. Durant la campanya el gran encert de socialistes i republicans ha estat instal·lar en l'opinió pública la idea que el tripartit no es repetirà, amb la qual cosa més d'un pot pensar que votar-los no implica cap risc de reedició de l'artefacte inestable. Greu error!, si el tripartit és possible el repetiran, perquè ells mateixos podrien interp...

Una especificitat de la política catalana és la presència destacada de partits anticatalans, és a dir, partidaris de la submissió de la identitat pròpia del país a una identitat aliena, en el nostre cas la castellana. És una especificitat catalana i d'altre nacions sense estat, perquè no em consta  que a cap estat-nació europeu hi hagi partits parlamentaris que advoquin perquè la llengua i cultura  estatals, siguin la francesa, l'anglesa, l'alemanya o la italiana,  hagin de subordinar-se jeràrquicament a la llengua i cultura pròpies d'un altre país. Sí que hi ha múltiples reivindicacions de minories ètniques i nacionals que reclamen el seu propi espai, però no és a la defensa de les minories al que em refereixo sinó a l'imperialisme que no gosa dir el seu nom i fa invocacions genèriques a una falsa llibertat lingüística que tan sols empara els parlants de la llengua dominant en l'àmbit territorial de l'estat espanyol. Darrerament he estat moltes vegades a Ma...

Portem setmanes coneixent enquestes que atorguen uns resultats elevadíssims a CiU i suposo que més d'un ja està convençut que l'Artur Mas ja té les eleccions guanyades. Bé el més probable és que l'Artur Mas guanyi per tercera vegada consecutiva, però des de la creació d'aquest artefacte inestable que és el tripartit la victòria electoral no és suficient perquè Convergència governi Catalunya, cal complir amb una altra condició, que els tres partits d'esquerres no sumin majoria absoluta. Fins ara les enquestes han confirmat aquest extrem, amb l'afegit que CiU obtenia més diputats que la suma dels tres. L'enquesta del CIS, efectuada sobre un univers d'unes 3000 persones, dibuixa un escenari més agredolç on CiU fa un gran salt endavant i se situa en els 59 diputats però el tripartit n'obté 60. Llegint les respostes dels enquestats podem pensar que no és una mostra prou exacta de l'electorat que participarà en els comicis del 28 de novembre, però tot ...

Diu el mite de Pandora que després d'obrir la capsa i alliberar-ne tots els mals tan sols va evitar que se n'escapés l'esperança. L'esperança és l'únic que resta quan les coses van malament i no hi ha pitjor mal que la desesperació, l'ésser humà pot resistir moltes malvestats però la convicció que no hi ha sortida possible a la desgràcia és el que l'enfonsa definitivament. Sense ànim tremendista podem afirmar que Catalunya passa un mal moment,  per la crisi econòmica, però també, i això encara és mes important,  per l'absoluta incertesa sobre el nostre futur col·lectiu, perquè no sabem si avancem nacionalment o anem enrere, perquè vivim en una situació contradictòria en què els senyals de vitalitat nacional són seguits immediatament per demostracions de feblesa. Catalunya és una nació desestructurada,  en molts aspectes més que anys enrere, i no és culpa exclusiva del tripartit, però el tripartit ha estat incapaç d'implementar  un projecte de constru...

No sóc creient però no renuncio a les arrels cristianes, específicament catòliques, de Catalunya. Per això crec que hem de fer una bona rebuda al Papa de Roma, no perquè en compartim les creences, molt discutibles en alguns casos, sinó perquè representa una institució que, per a bé i per a mal, ha estat decisiva per fer-nos tal com som. No sóc laïcista, no tinc cap necessitat d'expulsar el cristianisme de l'esfera pública, i tampoc no sóc partidari de donar el mateix tractament a totes les religions. La catòlica és la nostra de tota la vida i les altres són importacions molt respectables, que pertanyen a l'àmbit privat dels seus fidels. L'Església catòlica ha estat un dels principals generadors i dipositaris de la cultura i de l'art , en alguns casos fins fa ben poc, només cal pensar que a molts pobles l'única persona amb estudis superiors era el capellà. La seva història es plena d'episodis foscos, però els països de tradició cristiana són avui els més lliu...

Totes les anàlisis postelectorals coincideixen a assenyalar el paper protagonista del "Tea Party" en les eleccions que ahir es van celebrar als EUA. És un moviment nou en la seva forma actual però s'inscriu en una tradició conservadora molt poderosa, genuïnament nord-americana, per a la qual , com va dir el president Reagan, el govern és el problema i no la solució. En el fons la victòria republicana d'enguany no és tan diferent de la victòria republicana de 1994, quan els candidats del GOP, liderats per en Newt Gingrich (que avui també actua com a ideòleg del Tea Party), van presentar el seu "Contracte amb Amèrica" als electors, un programa polític que igualment plantejava limitar el paper del govern i reduir la despesa pública i els impostos. Les coses no han canviat tant, si bé avui, als think  tanks i a les organitzacions vinculades al Partit Republicà s'hi ha afegit aquest moviment de base amb una ideologia clarament situada en l'àmbit de la dre...

Que ningú no s'enganyi, ens volen acabats, reduïts a la mínima expressió, anorreats, eliminats, morts. N'hi ha que fa molts anys que ho sabem, d'altres comencen a adonar-se'n ara mateix, i  tots plegats hem d'evitar que la indignació substitueixi l'acció. Quan estem patint una ofensiva contra la normalització del català com a llengua pròpia de Catalunya no ens podem limitar a esquinçar-nos les vestidures, cal garantir per totes les vies possibles que l'ús de la llengua no fa cap pas enrere, i no només això, hem d'assegurar-nos que avanci, altrament, si restem aturats en la situació actual , també ho tindrem difícil. El primer perill és que nosaltres mateixos donem més valor a les sentències del que en realitat tenen. Encara que un tribunal acabi eliminant l'adjectiu "preferent" aplicat a la llengua catalana, o articles sencers de la normativa lingüística,  no per això les administracions han de deixar d'utilitzar-la de forma preferent. ...

Amb l’emissió de bons en condicions similars a les del govern de Grècia, certament beneficioses per als inversors, el tripartit ha aixecat acta del seu descrèdit, un descrèdit literal, perquè els bancs ja no els volen deixar més diners. I és comprensible, si fóssiu banquers li deixaríeu diners al govern de José Montilla? Un govern que ha d’anar pidolant préstecs a curt termini, que paga a 200 dies els seus contractistes i a 90 dies el concert sanitari (ells que s’omplen la boca d’unes llegendàries polítiques socials).   Tot i així el PSC ha decidit assumir el “llegat” del tripartit i lluir la seva pretesa “obra de govern”.   Però és clar, quan han deixat la caixa de la Generalitat escurada, malgrat el segons ells meravellós finançament que van pactar amb Madrid, quan patim un 18% d’atur, que arriba al 40% entre els joves, i tenim un índex de fracàs escolar del 30%, cal molta imaginació, o molta barra, per fardar d’acció de govern. Per això no se’ls ha ocorregut una altra id...

Segons sembla el caràcter dels individus es forma durant els primers anys de vida, després es poden experimentar grans canvis i transformacions però sempre resta alguna cosa d'aquell nen que vam ser. Amb les nacions passa una cosa semblant, els seus orígens marquen el que són en el present amb més o menys intensitat. Probablement una nació desapareix, mor, quan es trenca el nexe de continuïtat amb la seva etapa fundacional  i esdevé una altra cosa o és absorbida per  una altra, encara que conservi algun record del seu passat. M'hi ha fet pensar de nou la visió d'un parell de capítols de la sèrie documental sobre els bàrbars que emeten al programa Cronos del Canal 33, concretament el capítol sobre els francs i el capítol sobre els saxons, i algunes lectures d'història que he fet darrerament. Els bàrbars, tal com els denominaven els romans, són els pobles, principalment germànics, que arran de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà van anar ocupant-ne els territoris...

La conquesta cristiana de Mallorca va ser una empresa fonamentalment catalana, que es va portar a terme entre 1229 i 1232 i va suposar la derrota i expulsió dels musulmans de l'illa, l'establiment del regne de Mallorca i la repoblació amb pagesos de l'Empordà. Des del segle XIII Mallorca i les altres Illes Balears i Pitiüses, han estat l'extensió insular de Catalunya, amb les seves pròpies institucions i vicissituds històriques, però estretament lligades al tronc comú. Amb Felip V tant les Mallorques com el Principat van ser privats de la seva pròpia organització política i sotmesos a les lleis castellanes, però a nivell popular la llengua i la cultura s'hi van mantenir ben vives, encara que excloses dels àmbits formals. Paradoxalment és en plena etapa de democràcia i autogovern quan s'està portant a terme una nova conquesta de Mallorca, que va més enllà de les institucions i busca transformar l'ànima de les Illes. Les propostes lingüístiques del PP, avui a ...

Vargas Llosa és un enemic de Catalunya però es mereix el premi Nobel. Recordo que l'Ernest Lluch va generar un cert debat amb uns articles a "la Vanguardia" on desqualificava l'obra d'Ernst Jünger  perquè el gran escriptor alemany havia simpatitzat amb el nazisme durant els anys trenta. Lluch defensava que a l'hora de valorar qualsevol creació artística es tingués en compte la rectitud moral del seu autor. No hi estic d'acord, crec que l'art s'ha de valorar al marge de consideracions morals, ètiques o polítiques. Una creació artística és bona o  dolenta amb independència de les idees o dels fets dels seus autors,  fins i tot al marge de les idees que pugui transmetre la mateixa obra.  Un altre tema és si l'obra és apta o no per a tots els públics, però això no n'afecta la qualitat. Si Adolf Hitler hagués estat un pintor brillant i no el mediocre que va ser, les seves pintures s'haurien d'exposar al públic en funció del seu interès...

L'informe del professor Joel Kotkin "The New World Order" ,  publicat a Newsweek, s'encapçala amb una frase que ens hauríem de ficar al cap per entendre al món d'avui : "Tribal ties—race, ethnicity, and religion—are becoming more important than borders". N'he tingut coneixement gràcies a l'article de l'Enric Juliana a "La Vanguardia" d'avui, i hi he accedit a través de la web de " newgeography ". Aquesta centralitat dels vincles tribals, o en altres paraules menys viciades, de les identitats culturals,  es remarca amb dos paràgrafs que em semblen essencials:   " Across the world a resurgence of tribal ties is creating more complex global alliances. Where once diplomacy defined borders, now history, race, ethnicity, religion, and culture are dividing humanity into dynamic new groupings. Broad concepts—green, socialist, or market-capitalist ideology—may animate cosmopolitan elites, but they generally do not mot...

Si els sindicats volen pressionar el govern espanyol perquè modifiqui la seva política econòmica i laboral el que han de fer és convocar una gran manifestació un dia que no faci gaire nosa, un dissabte a la tarda o un diumenge al matí, i llestos. A aquestes alçades del S. XXI,  s'ha de paralitzar tot Catalunya perquè així ho han decidit un tal Cándido Méndez i un tal Toxo a Madrid? .  Per molt que diguin que es respectarà el dret a treballar el que està clar és que la reducció prèviament acordada dels transports públics i la presència dels piquets "informatius" no facilitarà el dret a decidir dels treballadors. La vaga és l'últim recurs dels assalariats per obtenir millors condicions laborals o aturar abusos de l'empresa, però actualment no té sentit que s'utilitizi aquest mitjà, que perjudica les empreses, els usuaris i els mateixos obrers que perden el salari d'un dia de feina, per finalitats polítiques, o simplement com a exhibició de força dels mateixo...

Tot passejant per la Fira folklòrica de Budapest em va cridar l'atenció un estand on uns homes preparaven una massa, en feien una tira que seguidament enrotllaven al voltant d'un cilindre de fusta gruixut, amb què la posaven al forn fins que adquiria la consistència d'un pa de pessic.  Acabada la cocció enretiraven el cilindre i obtenien una mena de coca en espiral, buida per dins, que venien als visitants. Havia vist aquella mateixa coca en altres indrets de la ciutat: gent que en menjava pel carrer i quioscos que en venien embolicades amb bosses de plàstic transparent. Vaig mirar els homes que les feien, i tot d'una vaig me'n vaig adonar: allò no era altra cosa que el nostre braç de gitano  però sense farciment. Diu la viquipèdia que el seu origen se situa  a Europa Central, probablement a Alemanya o a Hongria ,  que el nom deriva de la seva semblança amb l'extremitat humana i que se'n diu de gitano pel color , fosc com la pell dels calés. Però veient  q...

Sempre s'acusa l'ultradreta d'aprofitar-se de les pors dels ciutadans per guanyar vots, i en bona mesura és cert, però jo hi afegiria que sobretot la ultradreta s'aprofita dels espais polítics que els partits democràtics convencionals deixen lliures, en ser incapaços d'oferir respostes coherents als reptes que planteja la immigració a les societats occidentals.  Ara bé, si a Catalunya un partit ha excel·lit en fer jugar les pors de la ciutadania en favor propi ha estat el PSC.  Les seves campanyes monotema alertant del perill de la dreta els han donat molt bons rèdits, i expliquen que una candidatura tan mediocre com la de Carme Chacón obtingués tants vots als nostre país. Ara intenten fer el mateix agitant l'espantall de l'independentisme de CiU, per mobilitzar els sectors més espanyolistes del seu electorat, temptats per l'abstenció en unes eleccions com les catalanes, contra el perill d'una ruptura amb Espanya. Ho sap tothom i és profecia que el P...

Aquesta entrada correspon al 10 de juliol: Estem vivint temps paradoxals. El mes d'abril passat vam fer la consulta sobre la independència a la Palma i recordo que vam estar comentant,  jo i dos voluntaris de més edat, com l'any 1931 Barcelona va celebrar la proclamació del República i l'any 39 els carrers de la mateixa ciutat es van omplir de gent  que rebia calorosament les tropes franquistes, com durant els prop de quaranta anys següents la major part del país es va mantenir passiu i resignat, i com aquest mateix país es va manifestar massivament per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia l'any 1977. A Catalunya hi ha de tot, i el carrer és enganyós.  Òbviament hi ha un percentatge important de la nostra població que és recalcitrantment espanyolista, i això no és d'ara. Els que exhibeixen la "rojigualda" bàsicament són aquests, però després hi ha molts catalans d'una espanyolitat tèbia que vibren amb la "roja", i fi...

La data del 28 de novembre és un disbarat, i per una raó principal: falten massa dies, el senyor Montilla ens condemna, quan la legislatura ja és morta, a tres mesos de foc creuat de campanya, suposo que per avorrir encara més el personal. A diferència d'en Tremosa no em sembla  que  la coincidència amb el Barça-Madrid  hagi de perjudicar la participació, més aviat al contrari, perquè aquest partit és dels que estimulen l'expressió identitària, tant dels catalanistes com dels espanyolistes.  El problema és que la coincidència d'esdeveniments planteja problemes logístics i de seguretat, tal com han denunciat els Mossos d'Esquadra, i com un president de la Generalitat responsable hauria d'haver previst, i pren protagonisme a les eleccions nacionals, que haurien de ser la gran notícia de la jornada.  Pel que fa les paraules d'en Tremosa, la seva referència al franquisme em sembla exagerada, però cal reconèixer que no és un polític convencional,  sinó un intel·...

Budapest és d'una monumentalitat un punt exagerada. Podria dir que "me l'imaginava més petita". Sospito que els hongaresos pequen de grandiloqüents, però ben mirat tenen tot el dret del món a guarnir la seva capital com vulguin. En realitat no es tracta dels hongaresos d'avui sinó dels que formaven part de l'elit de l'Imperi dels Habsburg, que van aconseguir que esdevingués una monarquia dual, un imperi "austro-hongarès". Hi he estat massa poc temps per fer-me'n una idea precisa, però la seva condició única, com a nació magiar envoltada per pobles eslaus i germànics, els converteix en una singularitat un punt hermètica a causa de l'excepcionalitat de la seva llengua, desvinculada de totes les altres del seu entorn. Aquests dies les façanes de Budapest, no els balcons, estaven plenes de banderes hongareses, i no vaig entendre si hi són sempre o les exhibien perquè el 20 d'agost va ser el dia de Sant Esteve, el  primer rei cristià del p...

Seré breu: Sèrbia, país encara balcànic i eslau, entre Orient i Occident, Belgrad, gran ciutat, n'emergeix una cara nova feta de gratacels, centres comercials i pisos confortables, però mitja ciutat encara és d'autoconstrucció, moltes façanes són brutes de sutge i gairebé no hi ha senyals per guiar-t'hi. Han preservat l'edifici de la televisió i l'ambaixada xinesa tal com van quedar després de ser bombardejades per l'OTAN l'any 1999. Memòria històrica. Una catedral, Sant Sava, de model medieval, encara en construcció. País endarrerit, però digne i molt interessant per als que som amants de l'exotisme europeu.  Zagreb, capital de Croàcia, vaig ser-hi fa uns sis anys i el canvi és perceptible, aleshores encara s'hi respirava un aire balcànic semblant al de Belgrad, avui és una ciutat plenament centreeuropea. Ha perdut exotisme, però hi han guanyat qualitat de vida.  Liubliana, fa sis anys ja era una ciutat plenament centreeuropea, però amb alguns tocs ...