Primeres impressions de Praga Avui em trobo a Viena, novament en un locutori pero en aquest cas una curiosa barreja turco-africana . Vull deixar escrits uns molt breus comentaris sobre Praga: -.Meravellós centre històric ( Stare Mesto , Hradcani , etc ) . Com a ciutat viva la que té una zona monumental més concentrada i gran. -.Els barris perifèrics, tot i que prou dignes, conserven encara un cert aire post-comunista que desentona amb la bellesa del centre. -.Txèquia és un país amb un gran passat, fins i tot recent, que convergeix cap a la mitjana europea, però encara un punt endarrerit fora del centre de ciutats com Praga i Brno . -.Malgrat el relatiu endarreriment la sensació general és d'ordre i netedat, més netedat que a alguns barris de la Viena on avui ens trobem. -.Crida l´atenció la presència de sex shops distribuïts per tota la ciutat, talment supermercats de barri. És l'únic país on he observat una tal proliferació . Pel que fa a Àustria, la primera sorpresa ...
Entrades
Retard Seguint el pla inicial ara hauria de trobar-me en territori francès camí de Heidelberg, però vet aquí que ahir el vespre em vaig adonar que tenia la roda davantera dreta punxada, avui l'he portada al taller i m'han dit que fins a la una no en podrien tenir una altra com aquella, amb el mateix dibuix. Ja ens teniu cancel·lant la reserva de l'hotel a Alemanya i reservant una habitació a un Ibis de Mulhouse, i tot això des d'un locutori públic i a ritme de música llatina perquè a casa Internet avui no rutlla. Què hi farem !.
Viatge a l'Imperi Austro-Hongarès i a la Sereníssima República de Venècia, o el que en quedi. Demà passat si Déu vol me'n vaig de viatge per Centreuropa. El primer dia farem nit a Heidelberg i l'endemà seguirem cap a Praga. Passarem tres dies a la capital de Bohèmia i els seus voltants, i després cap a Viena, l'antiga capital imperial, amb una breu escapada a Bratislava, capital d'Eslovàquia. Tot seguit cap a Pàdua (Itàlia) on farem dues nits per visitar durant un dia Venècia, sense haver de pagar els elevats preus dels hotels de Mestre i l'entorn més immediat de l'antiga capital de la Sereníssima República. I ja de tornada escala d'una nit a Niça per reposar forces abans de la tirada final, donar un breu cop d'ull a la Costa Blava i qui sap si fer una escapada al Casino de Montecarlo. El dia 1 de setembre per la nit arribem a casa i el dia 4 sant tornem-hi a la feina.
Polítiques socials Diu en Puigcercós que lògic fóra repetir el tripartit d'esquerres, per allò de fer unes millors polítiques socials. Aquesta colla segueixen instal·lats en aquesta cantarella buida del paper redistribuidor de l'estat. Encara recordo quan en Xavier Vendrell va dir allò que estava orgullós que aquest govern havia gastat més en politiques socials que en infraestructures...Calen bones escoles, hospitals i atenció mèdica, però en tot cas la millor política social és l'oportunitat de tenir una bona feina o muntar un negoci, i una bona pensió quan per una raó o altre no es pot treballar. El millor exemple que conec de reinserció social és el d'un noi, ex-drograddicte, que es trobava en un estat quasi catatònic. Després de començar a treballar com a escombriaire va anar refent la seva vida pas a pas. Avui està casat, té un nou pis, i fa plans de futur. Les infraestructures fan possible la mobilitat de persones i mercaderies i faciliten el desenvolupament econò...
....i de casa ens tragueren
Hom podria dir que de fet l'atorgament del dret de vot als immigrants no és més que ampliar allò que ja es va fer al seu dia respecte els ciutadans de la Unió Europea. Però jo d'entrada hi veig dues diferències, fonamentals: la primera és cultural, sabem que en general-no nego les moltes excepcions- els ciutadans europeus comparteixen els valors democràtics i liberals d'Occident. I en segon lloc, almenys fins ara, no hi ha hagut i tampoc no s'espera una gran onada migratòria procedent de cap altre país europeu. Malgrat l'existència d'importants comunitats d'europeus expatriats en poblacions turístiques, no són una força decisiva, com si que ho poden ser en molts municipis els col·lectius magribins i llatino americans. Algú també podria al·legar que els llatinoamericans comparteixen en bona mesura els valors occidentals, i això és cert en part, però a Catalunya el gran problema és que sovint les persones procedents de l'Amèrica Llatina són les que tenen ...
Hostes vingueren.... Mentre el món viu convulsionat per allò que el primer ministre Tony Blair anomena "Clash about civilization", en contraposició a la més simplista "War on terror" del president Bush, i reinterpretant allò que el gran politòleg nord-americà Samuel P. Huntington va anomenar "Clash of civilizations", i de fet en la seva primera versió :"Clash of civilizations?", així amb interrogant, a l'estat espanyol la progressia governant es despenja amb la proposta de concedir el dret de vot en les eleccions municipals a tots els immigrants regularitzats. Aixó vol dir que al nostre país, de la nit al dia, mig milió de persones passarien a engruixir el cens electoral, sense prèviament haver acreditat cap altra condició d'arrelament a Catalunya que l'obtenció dels corresponents permisos de treball i residència i l'empadronament. En una nació com Catalunya, amb una identitat fortament amenaçada- no per la globalització econòmica...
Resolució 1701. I ara què? Molt bé, ja hi ha una resolució de les Nacions Unides que posa fi, de moment al conflicte obert al Líban pels atacs de Hezbol·lah contra Israel. Diuen que hi haurà un nou desplegament de tropes internacionals per evitar nous enfrontaments, però Hezbol·lah no haurà de lliurar les armes. S'ha aturat la terra però en la mesura que de cara a l'opinió pública musulmana, Hezbol·lah pugui reclamar un certa victòria basada en el fet que malgrat la invasió israeliana manté la seva capacitat d'acció militar i política- no oblidem que participa en el govern libanès-les possibilitats que es reprodueixi una escalada de violència no disminueixen.És més, Hezbol·lah i el seu líder Nasrallah gaudeixen ara d'una onada de popularitat en el món islàmic que segurament es traduirà en més recursos econòmics, a més dels que ja rep dels seus patrocinadors habituals Iran i Síria, per seguir condicionant la política libanesa i per en el moment oportú tornar a atacar...
La història s'escriu en pedra. Res com l'arquitectura no deixa un llegat tan prolongat en el temps i alhora manté la capacitat de commoure segle rera segle. Ho penso arran de la visita a Madrid i a llocs com El Escorial, la ciutat de Toledo, la visió de les torres KIO, fins i tot el "Valle de los Caídos". Sense simpatitzar amb les idees que es troben en el fonament d'aquests edificis-l'art és inescindible de la ideologia- reconec que em generen interès i resulten evocadores del poder dels qui les van ordenar construir. Aquest reflexió se'm va fer molt present la darrera Setmana Santa quan vaig visitar París, on malgrat totes les revolucions i els moviments polítics i culturals que en un moment o altre han estat presents a la ciutat de la Llum (això no obstant, ara bastant fosca), allò que brilla amb més esplendor són les obres de les monarquies (borbònica i napoleònica) i de l'Església. Mentre les revolucions deixen un rastre de destrucció, els governa...
Impressions de Madrid
Gràcies a la generositat d'uns amics de la família he passat uns dies a Madrid i he pogut revisitar uns indrets que ja coneixia i que ara m'han ofert noves lectures. Per començar "El Escorial", l'impressionant complex polític i religiós erigit per voluntat del monarca Felip II. Constitueix en sí mateix una declaració de principis en què es barreja la grandiositat de l'edifici, proporcional a la magnitud de l'Imperi regit per la monarquia dels Àustria en aquell moment, i l'austeritat de les cambres reials, una austeritat vinculada a la religiositat del Rei i segurament a la tradició de Castella. Fent un salt en el temps estic convençutque en el pensament polític de l'expresident espanyol Aznar hi ha influït poderosament el contacte i coneixement d'espais com els de l'Escorial. Més enllà del fet que triés l'indret per celebrar el matrimoni de la filla, mostra de la hibris del personatge, en la seva acció trobem una actitud i uns...
L'ONU té la solució? Diverses veus han proposat com a solució al conflicte entre Israel i el Líban, provocat per Hezbol·lah, que es desplegui una força d'interposició de l'ONU amb la missió, entre d'altres, de fer complir la resolució del Consell de Seguretat que obliga a procedir al desarmament de les milícies polítiques del Líban. És una idea que sobre el paper queda molt bé, però se'm fa molt difícil imaginar-me soldats d'una força multinacional jugant-se la pell en un conflicte que no els va ni els ve. És impensable que es pugui desarmar Hezbol·lah sense un gran vessament de sang per part dels dos bàndols, llevat que prèviament es pactés amb la mateixa organització. I a canvi de què en Nasrallah i els seus sequaços estarien disposats a lliurar els fusells, els explosius i els míssils generosament proporcionats per l'Iran?.
Sense honor i sense victòria? Israel té dret a defensar-se dels atacs de Hezbol·lah, i fer els possibles per deixar aquesta organització terrorista sense capacitat ofensiva. Ara però, a la vista de com s'allarga la campanya militar, de l'elevadíssim en cost en vides humanes, principalment de civils libanesos, després de la mort de quatre observadors de l'ONU, després de la terrible tragèdia de Qana es plantegen seriosos dubtes sobre l'encert de l'estratègia seguida pels dirigents israelians. En primer lloc uns grans dubtes morals. La guerra, tota guerra "per se", entra en contradicció radical amb les idea més bàsica de drets humans, ja que suposa engegar tota una maquinària adreçada primordialment a generar mort i destrucció, és a dir, constitueix una actuació racionalment dirigida a negar el més elemental dels drets humans, el dret a la vida, seguit del dret a la integritat física. Tot i així, el món d'avui no permet que els estats democràtics i que ...
Zapatero fa amics I aquí tenim el Rodríguez Zapatero que al mateix temps que condemna sense pal·liatius l'esforç d'Israel per treure's del damunt l'amenaça terrorista que suposa Hezbollah no dubta a fer-se la foto "simpàtica" amb un mocador de farcells que simbolitza la lluita dels palestins contra Israel. La política exterior del PSOE sembla més pròpia d'una ONG anti-globalització que no pas d'un estat democràtic occidental. Els governants espanyols sempre han tingut una especial deferència pels àrabs-des de la Guàrdia Mora fins a la foto de Franco amb Saddam Hussein- i en canvi sempre han mantingut una gran desconfinaça envers els jueus. Fa només 20 anys que Espanya va establir relacions diplomàtiques amb Israel i encara perquè s'hi va veure obligada a l'entrar a la CEE. Ara amb un ministre d'Afers Estrangers que durant la seva etapa de mediador a l'Orient Mitjà va destacar pel seu escorament cap a les posicions d'Arafat i compa...
12.000 míssils. Continua l'enèrgica campanya militar del Tsahal contra Hezbollah, ara ja amb tropes terrestres. Fa 6 anys que l'exèrcit israelià va abandonar la franja de seguretat del sud del Líban, temps aprofitat pels terroristes de Hezbol·lah per crear un estat dins l'estat libanès i armar-se fins a les dents amb el suport constant d'Iran-de fet l'organització va ser creada pels Paixdaran iranians- i de Síria. Un suport que li ha permès desplegar 12.000 míssils apuntats cap a objectius israelians. Uns míssils que ja li han permès provocar una trentena de morts-àrabs i jueus- des de l'inici de l'ofensiva de l'IDF( Força de Defensa Israeliana).
La nova cara del PSC-PSOE
Ja ha estat ratificada formalment la designació d'en José Montilla com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat. Es culmina el procés iniciat a Sitges l'any 1994 que ha comportat una progressiva ocupació dels màxims àmbits de poder del PSC per part dels capitans metropolitans en detriment dels sectors de la burgesia "progre" que incialment havien liderat el partit. S'han acabat les dualitats al si del socialisme català, el projecte és únic, a nivell local i a nivell nacional, i totalment mimètic amb el PSOE d'en Zapatero, del qual els socialistes catalans han estat dels principals valedors. La capacitat per guanyar noves quotes de poder dels capitans socialistes és innegable i meritòria, però quin és el producte que poden oferir al conjunt de Catalunya?. " Pels seus fets els coneixereu" , anem doncs a la gestió que han portat a terme als municipis sota el seu control i ens trobarem amb una gran transformació experimentada des de l...
Israel té dret a defensar-se
Encara que la reacció ens pugui semblar excessiva, Israel no té cap raó per restar impassible davant els constants atacs que rep des de territori libanès, ja sigui el segrest de soldats, ja sigui el llançament de míssils Katuixa o míssils Fagr, de fabricació iraniana, activitats dutes a terme per Hezbol·lah, una organització terrorista xiïta que no tan sols gaudeix de total impunitat al Líban- és l'única milícia política que no s'ha desarmat des del final de la guerra civil- sinó que forma part del seu govern. I el seu suport no es limita a les simpaties, la militància i el vot de bona part de la població xiïta del Líban, va molt més enllà i inclou la dictadura siriana i la teocràcia iraniana, aquesta última amb una generosa subvenció d'almenys 200 milions de dòlars anuals. El pensament feble sobre les relacions internacionals que impera avui entre l'opinió pública europea ens insta a condemanar sense pal·liatius l'atac israelià, però estem parlant d'u...
Ministry of Silly Walks Silly Walks Director: Mr. Stagback, the very real problem is what I find out. You see, there's defense, education, housing, health, social security, silly walks. They're all supposed to get the same. But last year the government spent less on Silly Walks than they did on industrial organisation. We're supposed to get 348 millions pounds a year to cover our entire Silly Walks proposal. Coffee? Silly Walks Applicant : Yes, please. "Monty Python Flying Circus" Aquest fragment d'un diàleg correspon a un famosíssim sketch dels Monty Python en què un ciutadà demana una subvecnió del Ministeri dels passos poca-soltes (Silly walks) per perfeccionar el seu pas. Doncs gràcies al Flying Circus del Tripartit a Catalunya tenim la nostra particular versió del Ministry of Silly Walks, el Departament de Relacions Institucionals i Participació, encapçalat pel "post red green fashion" Joan Saura, que ens ha ofert brillants poca-soltades com el...
Ja tenim data per fer net Finalment s'ha determinat que les eleccions al Parlament de Catalunya seran el proper dia 1 de novembre, diada de Tots Sants. Si hem de fer cas de Karl Popper, que deia una cosa així com ara que la democràcia serveix principalment per fer fora els mals governants, ara tindrem una excel·lent oportunitat per exercir aquesta sana pràctica consistent en foragitar els incompetents del govern del país. L'escenari està ben definit, o CiU o el Tripartit; o una força patriòtica i preparada per governar o el caos de les esquerres catalanes i sucursalistes. En bona lògica política, atesa la talla política que en Mas ha demostrat durant aquests anys a l'oposició i la incapacitat d'aquesta casa de barrets que ha estat l'autoanomenat GEC la cosa hauria d'estar clara: una majoria abassegadora de CiU, i més encara després de conèixer la mediocritat dels candidats que presenten els rivals. És clar que la política no és cap ciència exacta, i els resultat...
Més balanç maragallià
“All political lives, unless they are cut off in midstream at a happy juncture, end in failure, because that is the nature of politics and of human affairs.” Aquesta frase, una de les més famoses pronunciades pel polític britànic Enoch Powell, és recurrent sempre que un polític anuncia la seva retirada. Ara ens podem demanar si és aplicable al cas Maragall, i tot apunta que sí, que el seu "cursus honorum" ha tocat la seva fi amb el gran fracàs del Tripartit. D'altra banda però, no podem deixar de veure que la seva carrera ha estat una successió d'èxits- alcaldies consecutives, Jocs Olímpics, presidència de la Generalitat, nou Estatut-, en definitiva, sigui quina sigui la valoració que fem del seu llegat és innegable que, després d'en Jordi Pujol, ha estat el polític més important dels darrers 25 anys a Catalunya.
Maragall, adéu Encara que tard respecte la notícia, vull fer alguns comentaris sobre l'anunci d'en Maragall de no tornar-se a presentar. Per una banda és un personatge que sens dubte té qualitats, il·lusió i idees, que va brillar amb tota la seva esplendor durant l'època olímpica de Barcelona, avui ja superada. La seva etapa presidencial ha estat molt mediocre i ha tingut la sort que en Mas ha exercit el lideratge que li hauria correspost al president per fer possible l'aprovació del nou Estatut. Més enllà d'aquestes obvietats, el fet és que en Maragall es va anar formant durant anys per ser alcalde de Barcelona, i en aquest projecte de ciutat va abocar tota la seva capacitat política. Catalunya ha estat per a ell una realitat incòmode quan exercia d'alcalde, que calia ocultar i diluir tant com fos possible, amb episodis tan significatius com l'intent d'eliminar la bandera catalana de l'escut de la ciutat, i la confrontació amb els sectors nacionali...