AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Que ningú no s'enganyi, ens volen acabats, reduïts a la mínima expressió, anorreats, eliminats, morts. N'hi ha que fa molts anys que ho sabem, d'altres comencen a adonar-se'n ara mateix, i  tots plegats hem d'evitar que la indignació substitueixi l'acció. Quan estem patint una ofensiva contra la normalització del català com a llengua pròpia de Catalunya no ens podem limitar a esquinçar-nos les vestidures, cal garantir per totes les vies possibles que l'ús de la llengua no fa cap pas enrere, i no només això, hem d'assegurar-nos que avanci, altrament, si restem aturats en la situació actual , també ho tindrem difícil. El primer perill és que nosaltres mateixos donem més valor a les sentències del que en realitat tenen. Encara que un tribunal acabi eliminant l'adjectiu "preferent" aplicat a la llengua catalana, o articles sencers de la normativa lingüística,  no per això les administracions han de deixar d'utilitzar-la de forma preferent. ...

Amb l’emissió de bons en condicions similars a les del govern de Grècia, certament beneficioses per als inversors, el tripartit ha aixecat acta del seu descrèdit, un descrèdit literal, perquè els bancs ja no els volen deixar més diners. I és comprensible, si fóssiu banquers li deixaríeu diners al govern de José Montilla? Un govern que ha d’anar pidolant préstecs a curt termini, que paga a 200 dies els seus contractistes i a 90 dies el concert sanitari (ells que s’omplen la boca d’unes llegendàries polítiques socials).   Tot i així el PSC ha decidit assumir el “llegat” del tripartit i lluir la seva pretesa “obra de govern”.   Però és clar, quan han deixat la caixa de la Generalitat escurada, malgrat el segons ells meravellós finançament que van pactar amb Madrid, quan patim un 18% d’atur, que arriba al 40% entre els joves, i tenim un índex de fracàs escolar del 30%, cal molta imaginació, o molta barra, per fardar d’acció de govern. Per això no se’ls ha ocorregut una altra id...

Segons sembla el caràcter dels individus es forma durant els primers anys de vida, després es poden experimentar grans canvis i transformacions però sempre resta alguna cosa d'aquell nen que vam ser. Amb les nacions passa una cosa semblant, els seus orígens marquen el que són en el present amb més o menys intensitat. Probablement una nació desapareix, mor, quan es trenca el nexe de continuïtat amb la seva etapa fundacional  i esdevé una altra cosa o és absorbida per  una altra, encara que conservi algun record del seu passat. M'hi ha fet pensar de nou la visió d'un parell de capítols de la sèrie documental sobre els bàrbars que emeten al programa Cronos del Canal 33, concretament el capítol sobre els francs i el capítol sobre els saxons, i algunes lectures d'història que he fet darrerament. Els bàrbars, tal com els denominaven els romans, són els pobles, principalment germànics, que arran de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà van anar ocupant-ne els territoris...

La conquesta cristiana de Mallorca va ser una empresa fonamentalment catalana, que es va portar a terme entre 1229 i 1232 i va suposar la derrota i expulsió dels musulmans de l'illa, l'establiment del regne de Mallorca i la repoblació amb pagesos de l'Empordà. Des del segle XIII Mallorca i les altres Illes Balears i Pitiüses, han estat l'extensió insular de Catalunya, amb les seves pròpies institucions i vicissituds històriques, però estretament lligades al tronc comú. Amb Felip V tant les Mallorques com el Principat van ser privats de la seva pròpia organització política i sotmesos a les lleis castellanes, però a nivell popular la llengua i la cultura s'hi van mantenir ben vives, encara que excloses dels àmbits formals. Paradoxalment és en plena etapa de democràcia i autogovern quan s'està portant a terme una nova conquesta de Mallorca, que va més enllà de les institucions i busca transformar l'ànima de les Illes. Les propostes lingüístiques del PP, avui a ...

Vargas Llosa és un enemic de Catalunya però es mereix el premi Nobel. Recordo que l'Ernest Lluch va generar un cert debat amb uns articles a "la Vanguardia" on desqualificava l'obra d'Ernst Jünger  perquè el gran escriptor alemany havia simpatitzat amb el nazisme durant els anys trenta. Lluch defensava que a l'hora de valorar qualsevol creació artística es tingués en compte la rectitud moral del seu autor. No hi estic d'acord, crec que l'art s'ha de valorar al marge de consideracions morals, ètiques o polítiques. Una creació artística és bona o  dolenta amb independència de les idees o dels fets dels seus autors,  fins i tot al marge de les idees que pugui transmetre la mateixa obra.  Un altre tema és si l'obra és apta o no per a tots els públics, però això no n'afecta la qualitat. Si Adolf Hitler hagués estat un pintor brillant i no el mediocre que va ser, les seves pintures s'haurien d'exposar al públic en funció del seu interès...

L'informe del professor Joel Kotkin "The New World Order" ,  publicat a Newsweek, s'encapçala amb una frase que ens hauríem de ficar al cap per entendre al món d'avui : "Tribal ties—race, ethnicity, and religion—are becoming more important than borders". N'he tingut coneixement gràcies a l'article de l'Enric Juliana a "La Vanguardia" d'avui, i hi he accedit a través de la web de " newgeography ". Aquesta centralitat dels vincles tribals, o en altres paraules menys viciades, de les identitats culturals,  es remarca amb dos paràgrafs que em semblen essencials:   " Across the world a resurgence of tribal ties is creating more complex global alliances. Where once diplomacy defined borders, now history, race, ethnicity, religion, and culture are dividing humanity into dynamic new groupings. Broad concepts—green, socialist, or market-capitalist ideology—may animate cosmopolitan elites, but they generally do not mot...

Si els sindicats volen pressionar el govern espanyol perquè modifiqui la seva política econòmica i laboral el que han de fer és convocar una gran manifestació un dia que no faci gaire nosa, un dissabte a la tarda o un diumenge al matí, i llestos. A aquestes alçades del S. XXI,  s'ha de paralitzar tot Catalunya perquè així ho han decidit un tal Cándido Méndez i un tal Toxo a Madrid? .  Per molt que diguin que es respectarà el dret a treballar el que està clar és que la reducció prèviament acordada dels transports públics i la presència dels piquets "informatius" no facilitarà el dret a decidir dels treballadors. La vaga és l'últim recurs dels assalariats per obtenir millors condicions laborals o aturar abusos de l'empresa, però actualment no té sentit que s'utilitizi aquest mitjà, que perjudica les empreses, els usuaris i els mateixos obrers que perden el salari d'un dia de feina, per finalitats polítiques, o simplement com a exhibició de força dels mateixo...

Tot passejant per la Fira folklòrica de Budapest em va cridar l'atenció un estand on uns homes preparaven una massa, en feien una tira que seguidament enrotllaven al voltant d'un cilindre de fusta gruixut, amb què la posaven al forn fins que adquiria la consistència d'un pa de pessic.  Acabada la cocció enretiraven el cilindre i obtenien una mena de coca en espiral, buida per dins, que venien als visitants. Havia vist aquella mateixa coca en altres indrets de la ciutat: gent que en menjava pel carrer i quioscos que en venien embolicades amb bosses de plàstic transparent. Vaig mirar els homes que les feien, i tot d'una vaig me'n vaig adonar: allò no era altra cosa que el nostre braç de gitano  però sense farciment. Diu la viquipèdia que el seu origen se situa  a Europa Central, probablement a Alemanya o a Hongria ,  que el nom deriva de la seva semblança amb l'extremitat humana i que se'n diu de gitano pel color , fosc com la pell dels calés. Però veient  q...

Sempre s'acusa l'ultradreta d'aprofitar-se de les pors dels ciutadans per guanyar vots, i en bona mesura és cert, però jo hi afegiria que sobretot la ultradreta s'aprofita dels espais polítics que els partits democràtics convencionals deixen lliures, en ser incapaços d'oferir respostes coherents als reptes que planteja la immigració a les societats occidentals.  Ara bé, si a Catalunya un partit ha excel·lit en fer jugar les pors de la ciutadania en favor propi ha estat el PSC.  Les seves campanyes monotema alertant del perill de la dreta els han donat molt bons rèdits, i expliquen que una candidatura tan mediocre com la de Carme Chacón obtingués tants vots als nostre país. Ara intenten fer el mateix agitant l'espantall de l'independentisme de CiU, per mobilitzar els sectors més espanyolistes del seu electorat, temptats per l'abstenció en unes eleccions com les catalanes, contra el perill d'una ruptura amb Espanya. Ho sap tothom i és profecia que el P...

Aquesta entrada correspon al 10 de juliol: Estem vivint temps paradoxals. El mes d'abril passat vam fer la consulta sobre la independència a la Palma i recordo que vam estar comentant,  jo i dos voluntaris de més edat, com l'any 1931 Barcelona va celebrar la proclamació del República i l'any 39 els carrers de la mateixa ciutat es van omplir de gent  que rebia calorosament les tropes franquistes, com durant els prop de quaranta anys següents la major part del país es va mantenir passiu i resignat, i com aquest mateix país es va manifestar massivament per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia l'any 1977. A Catalunya hi ha de tot, i el carrer és enganyós.  Òbviament hi ha un percentatge important de la nostra població que és recalcitrantment espanyolista, i això no és d'ara. Els que exhibeixen la "rojigualda" bàsicament són aquests, però després hi ha molts catalans d'una espanyolitat tèbia que vibren amb la "roja", i fi...

La data del 28 de novembre és un disbarat, i per una raó principal: falten massa dies, el senyor Montilla ens condemna, quan la legislatura ja és morta, a tres mesos de foc creuat de campanya, suposo que per avorrir encara més el personal. A diferència d'en Tremosa no em sembla  que  la coincidència amb el Barça-Madrid  hagi de perjudicar la participació, més aviat al contrari, perquè aquest partit és dels que estimulen l'expressió identitària, tant dels catalanistes com dels espanyolistes.  El problema és que la coincidència d'esdeveniments planteja problemes logístics i de seguretat, tal com han denunciat els Mossos d'Esquadra, i com un president de la Generalitat responsable hauria d'haver previst, i pren protagonisme a les eleccions nacionals, que haurien de ser la gran notícia de la jornada.  Pel que fa les paraules d'en Tremosa, la seva referència al franquisme em sembla exagerada, però cal reconèixer que no és un polític convencional,  sinó un intel·...

Budapest és d'una monumentalitat un punt exagerada. Podria dir que "me l'imaginava més petita". Sospito que els hongaresos pequen de grandiloqüents, però ben mirat tenen tot el dret del món a guarnir la seva capital com vulguin. En realitat no es tracta dels hongaresos d'avui sinó dels que formaven part de l'elit de l'Imperi dels Habsburg, que van aconseguir que esdevingués una monarquia dual, un imperi "austro-hongarès". Hi he estat massa poc temps per fer-me'n una idea precisa, però la seva condició única, com a nació magiar envoltada per pobles eslaus i germànics, els converteix en una singularitat un punt hermètica a causa de l'excepcionalitat de la seva llengua, desvinculada de totes les altres del seu entorn. Aquests dies les façanes de Budapest, no els balcons, estaven plenes de banderes hongareses, i no vaig entendre si hi són sempre o les exhibien perquè el 20 d'agost va ser el dia de Sant Esteve, el  primer rei cristià del p...

Seré breu: Sèrbia, país encara balcànic i eslau, entre Orient i Occident, Belgrad, gran ciutat, n'emergeix una cara nova feta de gratacels, centres comercials i pisos confortables, però mitja ciutat encara és d'autoconstrucció, moltes façanes són brutes de sutge i gairebé no hi ha senyals per guiar-t'hi. Han preservat l'edifici de la televisió i l'ambaixada xinesa tal com van quedar després de ser bombardejades per l'OTAN l'any 1999. Memòria històrica. Una catedral, Sant Sava, de model medieval, encara en construcció. País endarrerit, però digne i molt interessant per als que som amants de l'exotisme europeu.  Zagreb, capital de Croàcia, vaig ser-hi fa uns sis anys i el canvi és perceptible, aleshores encara s'hi respirava un aire balcànic semblant al de Belgrad, avui és una ciutat plenament centreeuropea. Ha perdut exotisme, però hi han guanyat qualitat de vida.  Liubliana, fa sis anys ja era una ciutat plenament centreeuropea, però amb alguns tocs ...

Després d'enllestir la darrera temporada de "The West Wing" he aprofitat uns quants vespres d'estiu per veure "John Adams", el serial sobre la vida d'un dels principals pares fundadors dels EUA. És una producció històrica de luxe, basada en el llibre homònim de l'historiador i divulgador David McCullough, que hi va guanyar un premi Pulitzer. Diria que en la reproducció dels escenaris i dels fets històrics documentats han estat força rigorosos, i és molt interessant observar-hi el vestuari, les pràctiques domèstiques, la forma de parlar dels personatges i molt especialment la reproducció de les sessions del Congrés, amb moments de gran transcendència com ara quan ses declara la independència, que no hi apareixen revestits de gran pompa i circumstància,  la qual cosa et fa pensar que al darrere hi ha un esforç important d'aproximació a la realitat històrica. Tot i així, com en tota representació històrica, les converses privades i la vida íntima de...

A l'estiu, tot conduint cap a casa, escolto sovint el programa d'entrevistes que presenta el comissari socialista Jordi Garcia-Soler, qui acostuma a parlar més estona que no pas el seu convidat.  Per aquest motiu és un  espai molt interessant per als historiadors, que a través del testimoni del presentador-protagonista tenen l'oportunitat, en ple S.XXI, d'entrar en contacte amb la mentalitat d'un progre català típic de la segona meitat del S. XX, conèixe'n el cànon literari, musical i gastronòmic, i les seves idees tòpiques sobre política nacional i internacional.No és difícil imaginar-se en Garcia-Soler lluitant bravament contra la dictadura franquista assegut a la barra del Bocaccio  armat amb un gin-tònic.  L'altre dia va entrevistar en Borja de Riquer, un altre espècimen de la seva generació, però intel·lectualment molt més honest i important, que no fa gaire ha publicat una història del franquisme. En Garcia-Soler va aprofitar l'avinente...

Si Catalunya vol ser alguna cosa més que una comunitat autònoma hem de ser capaços de resistir les pressions i atacs que qualsevol pas endavant desencadena. La resistència davant les reaccions que l'abolició dels toros ha provocat a Espanya ens hauria de servir d'entrenament pel que vindrà quan calgui prendre determinacions més agosarades. Ens tenen condemnats a la submissió, qualsevol gest que s'aparti del recte camí que ens tenen marcat despertarà sempre grans escarafalls i intents de condicionar-nos per tots els mitjans, sobretot a través de la pressió política i mediàtica.   Ara s'anuncia un nou boicot contra els productes catalans, un boicot que ja vam patir arran de les declaracions d'en Carod contra els Jocs Olímpics de Madrid, que té antecedents històrics i que amb major o menor intensitat s'ha anant mantenint, ja sigui per l'Estatut, per la política lingüística o per tot plegat.  En moments d'exacerbació espanyolista aquest boicot s'incremen...

Com era previsible l'abolició de les curses de braus a Catalunya ha provocat una tempesta d'improperis i un festival d'esquinçament de vestidures a Espanya, a més d'obtenir un enorme ressò internacional. Es veu que el Parlament de Catalunya tan sols existeix quan es preocupa dels animals irracionals, perquè l'altre gran dia de glòria mundial de la nostra Cambra es va produir quan s'hi va aprovar la primera llei de protecció dels animals. La internacional animalista és poderosa i influent, i acaba d'assolir una gran victòria, sobretot simbòlica, al nostre país. M'esperava aquesta repercussió mediàtica perquè ja en vam tenir una primera mostra quan es va admetre la ILP, però continua sorprenent-me la fama global de la "Fiesta" i la importància que se li dóna al que no és més que un espectacle sanguinari. Tota la vida he tingut notícia de l'existència del món dels toros, sobretot quan a casa només podíem sintonitzar un canal de TV i de tant en...

El dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre el cas de Kosovo ens diu una cosa ben senzilla, cap norma de Dret Internacional no impedeix als representants legítims d'una regió integrada en un estat declarar la seva independència, a partir d'aquí la viabilitat  de la secessió dependrà de la validesa i reconeixement que li atorguin els estats membres de la comunitat internacional. Esdevenir un nou estat independent no està sotmès a un procés legal regulat i tampoc no està prohibit, és relatiu, depèn de si t'admeten al club o no. Els Balcans és un dels espais més perifèrics d'Europa, però durant el S.XX el que hi ha passat ha tingut, en alguns moments, una gran transcendència. L'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, l'any 1914, va encendre la metxa que va provocar l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i les guerres dels anys 90 van ser el contrapunt  tràgic a l'entusiasme desencadenat per l'alliberament dels pobles de l...

Es vol crear una polèmica a l'entorn de la decisió de no permetre veure la final del Mundial de futbol als campaments d'estiu organitzats per la Generalitat, amb un guió ben clar: els responsables polítics, encegats pel seu extremisme independentista, van prohibir que els nens gaudissin d'aquell gran espectacle esportiu, on participaven els seus herois futbolístics. Suposo que la maniobra es pot considerar poc hàbil, com és habitual quan ERC hi està implicada, però no seré jo qui els critiqui, perquè el que m'indigna és que es titlli de radicals els qui priven els nens d'accedir a un gran acte de propaganda espanyolista, i en canvi es trobi normal que Catalunya no pugui participar en les competicions esportives internacionals amb les seves pròpies seleccions, que els esportistes catalans estiguin obligats a integrar-se en la disciplina de les seleccions espanyoles, i que a més siguin obligats a esdevenir propagandistes del...

Com he explicat en el post anterior el diumenge vaig fugir cap a la Catalunya Nord per no perdre el bon gust de boca que m'havia deixat la manifestació del 10-J. i m'hi vaig trobar, com ja sabia, amb la paradoxa francesa: conservació del paisatge físic i eradicació de les cultures perifèriques. No em sorprèn, ja dono per descomptat que més amunt de Portbou em serà molt difícil trobar-me amb algú que em parli en català. És tràgic, però és una tragèdia llargament assumida, com la d'aquelles famílies que anys enrere van perdre un ésser estimat, i ho lamenten però no ja no els tortura l'ànima pensar-hi. Al Principat estem vivint la nostra pròpia paradoxa en la seva màxima intensitat:  mai no hi havia hagut tants catalans partidaris de la independència i mai, des del franquisme, no s'havien vist tantes banderes espanyoles pels carrers del nostre país. El dissabte la més gran manifestació viscuda a Barcelona esdevé un clam sobiranista, el diumenge, milers d'entusiaste...