AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Com està el país? ha triumfat la mediocritat o encara tenim prou tremp per intentar excel·lir?. Anem al gra, avui els socialistes encarnen la pura mediocritat, la manca d'iniciativa verament transformadora, el progressisme fòssil, el tancament peninsular, la vulgaritat, la xavacaneria. Només cal veure la darrera idea "brillant" d'aquesta colla, la Nocilla-Montilla, i en general el to de la seva campanya, el seu tríptic sense cap idea ambiciosa, cap visió estratègica de futur, ulleres i audífons gratis per als avis. Molt bé, el meu pare ha pencat com una bèstia tota la vida, ara està jubilat i viu d'una pensió mitjana. És miop i té problemes d'oïda. Em sembla fantàstic que ho tingui tot pagat, però senyors, amb aquestes idees no s'aixeca un país. Mirem en canvi el programa de CiU, pel tercer fill 4.000 euros anuals, això sí que és clau, la natalitat.

Fa uns dies que per la ràdio sento la falca d'en ZP cantant les excel·lències d'en Montilla. Pura humiliació per a un candidat que com a última esperança intenta que el seu cap madrileny faci trempar el seu electorat desmotivat, i pura humiliació per a un país, Catalunya, on el segon partit del Parlament necessita portar-nos un senyor de León per animar la seva clientela. Això no és nou, ja ho feien abans amb el Felipe González. Recordo la campanya d'en Joaquim Nadal a la presidència que va acabar amb cartells d'en Felipe envoltat de banderes catalanes. Un partit que té com a principal argument de campanya la popularitat del seu líder espanyol no mereix governar Catalunya. La campanya socialista és miserable per les seves propostes, una anomenada Catalunya social que no va més enllà de repartir ulleres i audífons gratis, talment una Evita Perón llançant regals als "descamisados" dels suburbis de Buenos Aires, sense cap projecte de futur per al país que vagi mé...

Aquest cap de setmana hem tingut fira a la Palma, un esdeveniment que enguany ha arribat a la tercera edició, una aposta de l'equip de govern de CiU a la Palma, i molt en particular d'en Pep Llop i de la Núria Casamada. Una fira que ha rebut 10.000 visites comptabilitzades des dels accessos, que col·loca la Palma al mapa i és un punt de referència per al comerç de la Vall de Rafamans-notable presència de botiguers de Corbera- i per als aficionats als minerals de tot Catalunya, ja que el mineral i la pedra són els leit motif de la fira. I èxit també perquè a l'estand de CiU a la Fira hem exhaurit les existències de material publicitari. La gent s'ho ha quedat tot, primer els globus per als nens, però darrere del nen venia un pare o una mare que s'enduia una bossa amb el DVD, amb un pin, amb braçalets de goma, amb tríptic, amb els 21 compromisos de l'Artur Mas, etc. Molta gent passa de la política, molts passen o no poden veure CiU però també molts s'han acos...

Avui fa 66 anys de l'assassinat del president Companys. Fa uns dies em vaig acabar l'assaig de l'Enric Vila “Companys. La Veritat no necessita màrtirs” i no puc fer més que aixecar-me de la cadira i aplaudir una vegada i una altra l'excel·lència del treball. En Vila ens ofereix una visió molt crítica del personatge, ens descriu la seva personalitat a través de les diferents etapes de la seva vida, ens el mostra com un home mediocre que es desentén de la seva família, que triga 18 anys per acabar la carrera de dret, que aboca totes les seves energies en la lluita política des dels rengles del republicanisme, allunyat del catalanisme, sense destacar gaire. Un home que finalment assoleix l'èxit amb l'ERC fundada de pressa i corrents aplegant l'Estat Català d'en Macià, el Partit Republicà Català d'en Companys, el Grup de la revista “L'Opinió”, i múltiples nuclis republicans i catalanistes del país. Un partit amb pocs quadres qualificats que sorpren...

S'aplega una colla de gent per protestar contra un míting del PP i aquí tothom es veu obligat a condemnar-ho. Cal filar més prim, tot el que siguin intents d'agressió i llançament d'objectes és condemnable, però cridar, xiular i manifestar-se contra un partit polític forma part de la llibertat d'expressió. Difícilment m'hi veuran mai en una acció d'aquesta mena, però els qui ho critiquen n'estan fent un gra massa. A mi el que m'ha impactat més és la reacció d'aquest paio amb pinta de macarra que resulta que és el secretari d'organització del PP a Catalunya, en Garcia Albiol, ex jugador de la Penya, regidor a Badalona i diputat provincial. Recordo que va ser un dels màxims difusors del vídeo de la Rahola i la grua municipal de Badalona. Ara és ell el protagonista d'un vídeo en què li etziba un mastegot a un manifestant, que per més que tingués una actitud agressiva, no estava en disposició d'agredir-lo. Tinc present com el viceprimer mini...

És una vergonya que el candidat a la presidència de la Generalitat d'un partit tan important com el PSC-PSOE no sàpiga parlar correctament el català, un candidat que ha necessitat ser-ho per anunciar que milloraria el seu nivell en la nostra llengua, és a dir que l'únic motiu per assolir un nivell acceptable de català deu ser una candidatura a la presidència, i un candidat que atemorit davant la possiiblitat d'un debat cara a cara amb l'Artur Mas no se li ocorre altra sortida que proposar un debat en espanyol en una televisió d'àmbit estatal. És una vergonya i des del catalanisme ens ho hem de fer mirar. Contràriament als qui afirmen que això és un signe de normalitat del país, ens trobem davant una clara mostra d'anormalitat. En cap país normal d'Europa no es presenta un candidat amb possibilitats reals que no domini la llengua del país i que com a fórmula per al debat plantegi un cara a cara en una televisió d'àmbit més ampli i de llengua diferent a la...

A partir de les idees, els programes i l'acció de govern del PSC-PSOE i d'ICV-EUiA(Quines sopes de lletres!) es deriva un pla estratègic per a Catalunya adreçat a establir una hegemonia permanent d'aquestes forces, basat en l'extensió del model de domini metropolità a tot el país. Molt sintèticament podem descriure els principals eixos d'aquest pla d'acció: -.Big bang de les bosses d'electors socialistes . Dispersió de la població de l'Àrea Metropolitana cap a les ciutats de la Catalunya interior. Objectiu: 1.Garantir les alcaldies de les principals poblacions de cada comarca. 2.Canviar l'equilibri de forces en comarques fins ara de majoria nacionalista. -.Arribada de nous immigrants: entre 300.000 i 700.000 en el propers 5 anys. Objectius: 1. Mutació de l'estructura social i demogràfica del país. 2. Consolidació d'una nova classe ocial fortament dependent dels serveis i les ajudes públiques. 3.Definitiva minorització dels catalanoparlants....

Què és el Pla de Sant Joan? La gran plana no urbanitzada de la Palma. Segons l’auditoria ambiental de la Palma es tracta d’un espai heterogeni que inclou la zona més planera de tot el terme (oliverars abandonats i una petita parcel·la activa), que connecta sense perdre continuïtat amb els penya-segats del Turó Roig i de Pallejà, al nord, i amb l’obaga de la riera de Rafamans, al sud. És un espai d’especial valor mediambiental? Sense ser excepcional és important per a la Palma i com a connector ecològic. Es tracta d’un gran espai lliure en el marc d’un territori altament ocupat. Segons la mateixa auditoria ambiental, atesa la seva petita extensió i la presència de grans espais artificials al voltant, l’espai del Pla de Sant Joan actua en la xarxa dels espais naturals propers com un punt de pas per a les aus. Cal destacar-ne també la presència d’una ermita romànica. Es poden construir cases al Pla de Sant Joan? No. Hores d’ara el Pla està classificat com a no urbanitzable i per tant no s...

La generació del 68, els que d'una manera o altre es va sentir partícips i protagonistes dels canvis culturals dels 60's i 70's, els qui van militar o es van identificar amb la nova esquerra, amb les ideologies revolucionàries que en aquells anys triomfaven entre els joves, són els qui avui ocupen moltes de les posicions de poder polític, mediàtic i en part també econòmic al nostre país. El llegat d'aquesta generació ha estat molt poderós, perquè a més han pogut amagar molts dels seus errors sota la bandera de l'antifranquisme. A Itàlia i a Alemanya no és motiu d'orgull haver estat simpatitzant de les Brigades Roges o de la banda Baader-Meinhof. A casa nostra molts exhibeixen un passat de militància ultraesquerranosa com una acreditació de compromís antifranquista per la democràcia, per la llibertat i per Catalunya. Aquest és el cas d'en Montilla que ara vol fardar de demòcrata i catalanista basant-se en la seva antiga militància al PTE, el Partido del Traba...

Avui en Barbeta torna a insistir en la identitat de discurs i d'oferta política entre CiU i el PSC . Com ja dèiem pot haver-hi moltes coincidències en els grans discursos, però en el dia a dia i en la visió de futur de la construcció nacional les diferències són profundes. L'eina més potent de catalanització que tenim és la CCRTV , sota el mandat socialista s'ha espanyolitzat i ha perdut l'ambició de ser el principal referent informatiu del país. És pràctica habitual la contractació de personal per als serveis públics que no reuneix el requisits de coneixement del català necessaris, fins i tot mestres sense el nivell C de català!!!. L'ajuntament de BCN convida una mindungui espanyola per pronunciar el pregó de la Mercè. I ara, un any més, el PSC-PSOE del Baix Llobregat celebra la seva Festa anual, la Festa de la Rosa en diuen, amb " Jotas Aragonesas "( els Països Catalans també tenim les nostres jotes)i " Sevillanas ". Ignorant la cul...

Fent una mica de recerca sobre Günter Grass és fàcil adonar-se que lluny de poder ser considerat un referent moral no és més que un recitador de les consignes més tronades de la progressia europea. Així en relació als atemptats de l'11 de setembre de 2001 va dir que anaven dirigits a "expressar una explosió d'odi cap al món ric del Nord, envers un món ric, fred, i indiferent als problemes de la part pobra del planeta." Veiem doncs que aquesta llumenera intel·lectual no té ni la més remota idea del que significa realment l'Islamisme radical, que és l'amenaça totalitària més gran després de la caiguda del comunisme. Però molt abans el personatge ja havia demostrat el seu profund menyspreu per la veritat en manifestar, en el marc d'una intervenció al Congrés Internacional del PEN Club, el 16 de gener de 1986 :"És el capitalisme millor que el comunisme de Gulag? No ho crec pas. " Brutal. Costa entendre com una persona mínimament informada pot creu...

El problema amb el pregó d'Elvira Lindo no és que sigui en castellà, el problema és que aquesta senyora no té res a veure amb la ciutat ni tampoc no és cap personatge de relleu internacional. Simplement és una escriptora espanyola d'un cert èxit que escriu a "El País". Heus ací la clau de la qüestió, com que la progressia provinciana que governa la capital de Catalunya té aquell diari com a màxim referent informatiu i d'opinió, portar la tal Lindo a Barcelona els deu semblar una gran oportunitat de conèixer un dels seus "ídols" mediàtics. A sobre és veu que això té a veure amb l'especial simpatia que té en Clos per aquesta escriptora que va conèixer en una visita a l'Instituto Cervantes de Nova York. Per tant és una mostra més del provincianisme i de la pobresa intel·lectual d'un alcalde que ja ha passat a millor vida, o no. Per una banda la literatura i la societat catalana en el seu conjunt tenen prou personatges rellevants que donarien mo...

Que Günter Grass fos membre de les Waffen-SS i no ho hagi confessat fins ara té delicte, sobretot tenint en compte que el personatge s'havia erigit en una mena de consciència moral d'Alemanya. Que als disset anys fos un nazi convençut era normal en el seu context, la qual cosa no vol dir que fos bo. El problema amb Grass és que se l'hagi considerat un referent quan s'ha passat la resta de la seva vida adherint-se a les posicions esquerranoses més discutibles, a la pitjor tradició de l'esquerra europea, des de defensar la neutralitat d'Alemanya Occidental en el marc de la guerra Freda, quan aquesta posició afavoria els interessos soviètics a Europa, a mostrar comprensió per la banda terrorista Baader-Meinhof, i posteriorment justificar en certa mesura l'assassinat per part de la Fracció de l'Exèrcit Roig del responsable de les privatitzacions a l'Alemanya Oriental. I podríem seguir i trobaríem multitud de taques en la seva carrera pública. L'ocul...

El periodista anglès Robert Fisk no és sant de la meva devoció però estic llegint la seva monumental "La Gran Guerra per la Civilització", 1420 pàgines, sense comptar bibliografia i notes, en una versió catalana plena d'errors, feta a corre cuita per algú poc coneixedor de la temàtica, suposo. Encara no he arribat a les primeres 300 pàgines i no sé si seré capaç d'empassar-me el totxo sencer, però l'interès és innegable. En Fisk ha viscut en primera persona els grans esdeveniments que s'han produït a l'Orient Mitjà els darrers trenta anys, n'ha entrevistat els principals actors i és un estudiós de la història d'aquesta part del planeta i de les seves connexions amb l'Imperi Britànic, del qual el seu pare va ser lleial soldat. De moment ja he tingut coneixement de com van anar les trobades d'en Fisk i el "supermalvat" Ossama Bin Laden, de la caiguda del règim del xa i de la revolució islàmica a l'Iran, i una excel·lent intro...

Llegeixo l'article que en Jordi Barbeta publica avui a "La Vanguardia". Diu que els discursos d'en Mas i d'en Montilla són clavats, que tots dos comparteixen les consignes de la socialdemocràcia moderna, que ofereix estat del benestar combinat amb llibertat econòmica. Bé, d'acord amb la similitud aparent dels discursos, en un post recent ja vaig dir que les principals diferències entre CiU i el PSC no es troben en el curt termini. Però en el fons les diferències entre ambdues propostes són molt profundes, molt més que les que enfronten els principals partits de la majoria de democràcies europees. Avui també són notícia les eleccions a Suècia i a alguns estats alemanys. A Suècia ens trobem en una d'aquelles rares oportunitats en `què es planteja un desafiament real a l'hegemonia socialdemòcrata: l'aliança de centredreta pot guanyar les eleccions. Això és interpretat per molts com un canvi de paradigma al més poblat dels països escandinaus, l'ab...

Ahir a "La Vanguardia" van publicar una entrevista a Samuel P. Huntington, un dels més grans politòlegs del nostre temps, que ha destacat per la seva capacitat d'anàlisi i de formulació de teories altament ratificades per la realitat sobre la democratització, el xoc de civilitzacions i la immigració. L'home que va estudiar les claus dels processos de democratització al llarg de la història contemporània en la seva obra clàssica " The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century (1991), ens diu que no podem aspirar a exportar la democràcia a societats on el poble no hagi fet seva aquesta opció. La democratització ha estat el fenomen polític més poderós de les darreres dècades, des de mitjans del setanta fins al present, ell que l'ha estudiat a fons nega la tesi "neocon" segons la qual a partir d'una invasió militar es pot establir una democràcia, ja que és necessari que la societat reuneixi unes condicions per fer-ho possible...

El Codi Ca n'Ollé (Article que s'hauria de publicar a la pròxima edició de "La Veu" de la Palma, però que potser ja serà un punt obsolet. Pel que es veu l’èxit de la novel·la de Dan Brown “el Codi Da Vinci” , ampliat per la recent estrena de la seva versió fílmica ha generat tota una febre descodificadora que porta molta gent a llegir missatges esotèrics amagats en tot document que se’ls planta al davant. El nou planejament que s’ha endegat per desenvolupar el sector urbanitzable de Ca n’Ollé no s’ha escapat d’aquesta nova onada de descobridors d’Expedients X, i ja tenim qui afirma amb contundència que el vial que preveu el nou planejament per unir la carretera BV-2421 amb la nova zona equipaments situada a l’altra banda de la riera no és altra cosa que una variant per a la gent de Corbera, de la mateixa manera que hi ha qui proclama, el novel·lista Dan Brown mateix, que aquell personatge del fresc “El Sant Sopar” de Leonardo que teòricament representa l’apòstol Joan ...

Jo també vull un estat propi II Llegeixo l'article d'en Vicent Sanchis i dissenteixo de la seva opinió. En Sanchis lliga les insuficiències de l'estatut aprovat a una suposada derrota del nacionalisme i al seu torn un factor de desmobilització nacional. Potser perquè jo mai no vaig creure que en el seu moment el nou estatut pugués acabar sent gran cosa més del que és. En més d'una ocasió del procés estatutari vaig creure que tot se n'aniria en orris, i mai no he entès aquella proclama segons la qual sense Estatut en Zapatero ho tindria molt magre. Més aviat penso que els polítics espanyols surten beneficiats d'una certa intransigència amb Catalunya. Poden perdre vots al nostre país-no gaires desgraciadament- però els compensen amb els guanys a Espanya. El cas és que en Zapatero hi podia perdre molt més aprovant l'estatut del 30 de setembre que no rebutjant-lo. Davant aquesta circumstància hi havia dos camins possibles, o bé buscar un terme mig que ens per...

El nacionalisme es cura viatjant, diuen alguns. El nacionalisme es cura llegint diuen uns altres, de fet els mateixos. Doncs com més viatjo i més llegeixo més radical es torna el meu nacionalisme. I constato un fet fonamental, tot poble per sobreviure necessita una llar. Durant segles els jueus van creure que no era necessari i ja sabem com els va anar. De la magnífica pel·lícula de l'Spielberg "Munich", recordo molt bé com precisament un terrorista palestí li explica al protagonista que el seu objectiu no és la "Revolució" tal com era entesa als anys 70 pels diversos grups terroristes d'extrema esquerra, sinó guanyar una llar per al seu poble. I hi estic d'acord, malgrat les meves simpaties sionistes penso que de la mateixa manera que els jueus tenen dret al seu estat també els palestins tenen dret a tenir un estat propi. El seu problema és que durant dècades han entès que per tenir un estat propi havien de llençar els jueus al mar, i aquest és el seu ...