AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

La retirada de les tropes espanyoles de Kosovo és un acte coherent amb el no reconeixement de la independència del nou estat balcànic. Fa poc més d'un any que els representants del poble kosovar van fer un acte de sobirania, que ha estat reconegut per la majoria dels països de la Unió Europea. Espanya forma part del club dels qui neguen el que ja és un fet consumat, l'existència de la República de Kosovo, i no cal pensar-hi gaire per veure a què és deguda aquesta negativa a reconèixer l'evidència, la secessió d'una província de Sèrbia, no una república de l'antiga Iugoslàvia, per constituir un nou estat, presenta massa paral·lelismes amb el que podria passar a Catalunya i a Euskadi, de la mateixa manera que en planteja respecte al Tibet, al Turkmenistan oriental, o Txetxènia. Tot i el meu ferm sobiranisme no sóc especialment entusiasta de la independència de Kosovo, perquè entenc que és més fruit de l'extraordinària capacitat reproductiva d'un grup ètnic ...

Vaig veure les imatges del desallotjament del rectorat de la UB i no em va semblar que els Mossos d'Esquadra s'excedissin en cap moment, al contrari, una colla de joves, molestos perquè se'ls feia complir la llei, s'encaraven i llançaven cadires metàl·liques contra les forces de l'ordre. Una altra cosa, que encara s'ha d'aclarir, és saber què va passar amb els periodistes . Tinc la impressió que tot aquest moviment d'oposició al procés de Bolonya que s'ha congriat a les universitats catalanes està totalment fora de lloc, és possible que alguns dels seus arguments siguin raonables, però les seves accions reivindicatives són del tot desmesurades. Pel que sembla Catalunya és dels pocs països d'Europa on existeix una oposició activa a aquest procés, un procés que, per la informació que en tinc, és avantatjós per als estudiants, perquè eleva la qualitat de l'educació i facilita la plena homologació de les titulacions en l'àmbit europeu. Desp...

En iniciar-se la crisi financera alguns personatges de les esquerres es fregaven les mans i anunciaven la caiguda del paradigma neoliberal, el retorn del paper regulador de l'estat, el descrèdit del capitalisme i del mercat lliure. I fins a cert punt tenien raó, el problema és que la fi d'un model no implica el retorn al model socialdemòcrata, i encara menys la implantació d'una alternativa al capitalisme. Avui els discursos polítics proclamen el pitjor de cada casa: un increment de la regulació, l'endeutament públic, les subvencions a les empreses, la congelació salarial i treballar més. Superarem la crisi, però les regles que han regit l'economia fins fa quatre dies ja no seran vàlides. Penso en l'obsessió pel capital immobiliari. Sabíem que un moment o altre els preus dels habitatges deixarien de pujar, però ens consolàvem pensant que hi hauria un aterratge suau, que en comptes d'increments anuals del 20%, els preus s'ajustarien a la inflació, ja fos ...

Als anys vuitanta l'independentisme era un moviment polític d'extrema esquerra extraparlamentària, i si bé també hi havia independentistes en les forces polítiques parlamentàries, aquesta posició no anava més enllà d'uns cercles reduïts i de les organitzacions juvenils dels partits nacionalistes. Fins i tot la Crida, en els seus moments més gloriosos, no era expressament una organització independentista. A partir de 1987 sectors de l'independentisme provinents especialment de la Crida i de Nacionalistes d'Esquerra van confluir a ERC, i l'any 1989, quan l'Àngel Colom es va fer amb la secretaria general del partit, va aparèixer el primer partit parlamentari explícitament independentista. Esquerra va tenir un mèrit formidable en treure l'independentisme de les catacumbes i convertir-lo en una opció política adreçada a la majoria de la població. Aquesta estratègia, malgrat les gravíssimes crisis internes, els va portar a uns excel·lents resultats entre 2003 ...

La manifestació per l'estat propi a Brussel·les ha estat un èxit. No hi he pogut anar, però avui sí que assistiré a la presentació de les parelles lingüístiques dels regidors de CiU del Baix Llobregat. Gràcies a l'empenta de l'Àngel Colom Convergència està desplegant un gran esforç per arribar a la immigració dels darrers anys, amb un evident interès electoral, però sobretot, perquè amb la integració d'aquesta gent ens hi juguem el país. Dir-ho és políticament incorrecte, però tinc el convenciment que Catalunya ha rebut massa immigració, i l'arribada massiva de persones alienes al país sempre és un problema, aquí i a tot arreu, però sobretot en una nació sense estat com Catalunya, que té menys mecanismes per promoure la integració i que té la seva identitat fortament amenaçada. El mal ja està fet, i ara cal destinar grans esforços a fer que el màxim nombre de nouvinguts possible es faci seva almenys una part de la nostra identitat, i aprenguin i parlin el català....

Avui es produirà la desfilada dels 10.000 catalans per l'autodeterminació, pel centre de Brussel·les. M'hauria agradat poder-hi anar, però no ha estat possible. Encara no se'n coneix l'abast, però estem davant un fenomen polític de web 2.0, en el camp del sobiranisme català. Una iniciativa sorgida d'un bloc, que es difón a través de Facebook, i recorre, un cop engegada, als mitjans més habituals de difusió, ja siguin actes públics o la premsa comarcal, i un escàs ressò en la premsa nacional. Més enllà del nombre de participants definitius, és destacable la capacitat de mobilització que presenta avui el sobiranisme català, molt més enllà dels partits polítics. L'independentisme està arribant a un alt grau de maduresa, la qual cosa resulta reconfortant en un moment en què molt altres indicadors de la nostra vitalitat nacional són preocupants. Prova de maduresa és el caràcter transversal de la convocatòria, que no es fixa en el partit a què pertany cadascú, ni en s...

"Ha ganado España ", va afirmar categòricament, el diumenge a la nit, un dels comentaristes de la tertúlia de la ultraespanyola " Intereconomía TV " , referint-se als resultats electorals d'Euskadi, i potser també als de Galícia, per l'arraconament del BNG , si bé no em sembla més espanyolista el Nuñez Feijoo , qui, com va dir un comentarista d'un altre d'aquests meravellosos canals espanyols a què ens dóna accés la TDT , " ya ves, ha hablado en gallego ", que en Touriño . Galícia és un cas molt especial, perquè si bé per una banda és la nació ibèrica sense estat que ha rebut menys immigració -al contrari, ha generat una enorme emigració-, el galleguisme majoritari no ha passat d'una certa exaltació folklòrica , sense projecte nacional al darrere, i sense capacitat per combatre efectivament la diglòssia, la patuesització i l'abandonament del gallec per part de les classes mitjanes urbanes. El BNG , per la seva part, ha est...

De tant en tant, llegint i navegant per la xarxa, et trobes un raig de llum que t'il·lumina intuïcions que en algun moment havies tingut, però que encara no havies estat capaç de sintetitzar en poques paraules. Avui m'ha passat amb una citació d'en Winston Churchill que m'he trobat accidentalment, tot cercant una altra cosa, i que per a mi identifica d'una forma clara i eficaç l'essència de la ideologia socialista, i per extensió, de la visió del món que té l'esquerra: "Socialism is a philosophy of failure, the creed of ignorance, and the gospel of envy, its inherent virtue is the equal sharing of misery." Sir Winston Churchill, KG, OM, CH, TD, FRS, PC (Can).(Prime Minister 1940-1945, 1951-1955).

Hi ha un grup del facebook que es diu, tot parafrasejant el nou slogan ateista :" Probablement el PSC no existeix. No et preocupis i segueix votant al PSOE" . Fullejant publicacions socialistes m'he adonat que el PSC posa tot l'èmfasi, per una banda, en la política local, i per l'altra, en el lideratge de Rodríguez Zapatero , i la Generalitat de Catalunya no existeix, quan fa cinc anys que la dirigeixen, dos amb el seu primer secretari a la presidència. Quan els seus dirigents parlen per als micros i les càmeres dels mitjans de comunicació catalans sí que tenen present la pugna política catalana, lloen la seva acció al govern de Catalunya i es fiquen amb CiU , dia sí dia també, però també són conscients que el gruix dels seus votants no es troba entre els espectadors i oïdors d'aquests mitjans, sinó entre aquells que primordialment veuen el món través de les emissores televisives i radiofòniques de Madrid, per als quals la política es redueix a l'enf...

Hi ha un mantra propi de l'altiplà peninsular ibèric, segons el qual l'espanyol és l'estat més descentralitzat d'Europa. Deixant de banda que, òbviament, és una afirmació falsa, i si algú en dubta que volti per Suïssa, Bèlgica i fins i tot Alemanya, els actuals detentadors del poder central ni tan sols no tenen la decència de mantenir unes formes mínimes, i abstenir-se de ficar el nas en matèries que són de la competència "autonòmica" o local. Ja no parlo de les habituals i greus operacions d'invasió de competències estatutàries - llegiu-hi la Llei de la Dependència, sense anar més lluny, avalada pels retòricament independentistes republicans-, o dels incompliments i les dilacions dels traspassos, sinó d'actuacions més anecdòtiques, com ara la famosa campanya a favor de l'ús dels condons, a ritme de hip-hop , o l'última que he vist, un gran cartell en què el " Gobierno de España " ens informa de la gratuïtat de no sé quins tractam...

No sóc dels que creuen que els temps passats eren millors, però últimament tinc la sensació que en molts aspectes, en lloc d'avançar, retrocedim. Potser és tan sols una sensació, que no puc demostrar amb dades empíriques, potser més que d'un retrocés es tracta d'una forma de progrés amb malformacions, però hi ha elements que em resulten preocupants. Em preocupen a Catalunya, perquè s'afegeixen a les nostres febleses nacionals, i em preocupen a Occident - penso que en altres latituds tenen un altre tipus de problemes-. La idea de fons és la degradació de la cultura de masses, que per a mi va molt lligada al fenomen dels " reality shows " televisius i al seguiment obsessiu de les celebritats sense mèrits. L'impacte que ha tingut el càncer, segons sembla ja en fase terminal, d'aquesta ex-concursant anglesa del " Big Brother ", és una manifestació més de com l'espai públic ha estat ocupat per personatges de tercera categoria. El canvi dec...

Ja s'ha iniciat la campanya electoral de les eleccions basques i de les eleccions gallegues, que en el cas basc se celebren sota l'ombra de dos fets molts significatius: la supressió de les candidatures de l'esquerra abertzale pro-ETA , i l'avortament, via Tribunal Constitucional, del Pla Ibarretxe . Sóc partidari d'un País Basc reunificat i independent, però no tinc cap simpatia pel món de Batasuna, en detesto els mitjans violents, els plantejaments maximalistes de tot o res i la ideologia revolucionària. Pocs han assenyalat l'extrema gravetat que representa l'assassinat d'un empresari per la seva vinculació amb la nova línia d'alta velocitat ferroviària, no perquè èticament sigui pitjor que qualsevol altra assassinat, sinó perquè expressa novament la voluntat d'ETA d'utilitzar el terrorisme com a eina per assolir tots els seus objectius polítics, i no tan sols la independència. Ens planteja la possibilitat que, en un Euskadi independent,...

El dia 31 de gener es van celebrar eleccions provincials a l'Iraq , sense que es produís cap incident especialment remarcable. La participació va ser elevada i els resultats assenyalen una victòria limitada del partit del primer ministre Nuri al-Maliqui , i un retrocés dels partits arabistes -propers a la ideologia del Baas de Saddam-i dels partits islamistes radicals. Podem parlar d'un pas molt significatiu en la consolidació d'un nou règim aproximadament democràtic, tota una novetat en la seva àrea territorial. Fins avui els mitjans de comunicació del nostre país ens han bombardejat amb males notícies relatives a la situació a l'Iraq post-invasió , i si bé és cert que hi ha hagut moments molts durs en què la situació semblava fora de control, a partir del " surge " de tropes i de la nova estratègia contrainsurgent impulsada pel general Petraeus , el país va iniciar el camí de l'estabilització, un camí en què les darreres eleccions constitueixen un...

Ara hi ha una petita polèmica sobre els usos lingüístics a la TVC, però crec que el debat està desenfocat. La qüestió no és si el Sr. Bono s'ha d'entrevistar en català o en castellà, sinó fins a quin punt l'enorme quantitat de personatges espanyols que passen pels nostres mitjans de comunicació són mereixedors de l'atenció mediàtica que reben per part nostra. Per disposar de mèdia nacionals l'ús del català és condició necessària, però no suficient. Ens cal igualment una visió catalana del món, capaç de jerarquitzar la informació en funció de l'interès que té per a Catalunya, no per a Espanya. Sovint tinc la sensació que es fa un seguidisme absolut de la premsa de Madrid, a RAC-1, sense anar més lluny, que està assumint el paper que durant dues dècades ha tingut Catalunya Ràdio, el seguiment obsessiu de tot allò que passa a la capital de l'estat frega sovint el provincianisme. Una cosa és informar acuradament de tota la trama de corrupció del PP i de la sospi...

Des de l'any 1998 Paquistan disposa d'armament nuclear. L'administració Bush va justificar la invasió de l'Iraq perquè, es deia en aquell moment, el règim de Saddam emmagatzemava armes de destrucció massiva i tenia la voluntat de desenvolupar armes atòmiques. Ara, la possibilitat que la República Islàmica de l'Iran arribi a tenir la bomba atòmica treu la son de polítics, militars i analistes de diferents països. En realitat, la veritable força del món islàmic no es basa en la seva capacitat de provocar la mort i la destrucció, sinó en la seva capacitat de generar nova vida. La bomba islàmica és l'elevadíssim índex de natalitat de les famílies musulmanes. El Líban es va constituir com a estat independent l'any 1943, amb un règim basat en la distribució del poder entre les diferents confessions religioses. En aquells moments la majoria era cristiana maronita, però el creixement demogràfic dels musulmans va trencar tots els equilibris interns, fins a desembocar...

En Georges Corm és un acadèmic i consultor financer libanès, ex-ministre de finances del seu país durant uns dos anys . El seu aspecte i la seva indumetària són els d'un respectacle burgès europeu, nogensmenys, bona part de la seva formació i de la seva carrera professional han transcorregut a París. És un cristià libanès, probablement la comunitat més occidentalitzada del món àrab. Sembla un home de seny i, per la seva aparença, els seus orígens i la seva trajectòria, se'n podria esperar una visió ponderada i racional del conflicte israelo-palestí. Això es podia esperar quan va iniciar la seva conferència a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el marc d'un seminari sobre els orígens històrics dels conflictes armats. Se'n podia esperar aquesta visió ponderada si no se n'havia llegit cap text, però qui hagués llegit els articles i l'entrevista proporcionats per la mateixa UPF, ja es podia imaginar que de ponderació, gens ni mica, el senyor Corm vol la derrota t...

És una dada contrastada que els principals perpretadors de crims violents són homes joves, d'entre 15 i 25 anys. Són l'edat i el gènere més violents. Tant és així que quan als anys 90 als EUA es va detectar una disminució de la delinqüència violenta es va atribuir a la davallada demogràfica d'aquest segment de la població, derivada de l'avortament. Seguint les conclusions dels professors John Donohue i Steven Levitt, en l'estudi titulat "The Impact of Legalized Abortion on Crime, la seqüència seria que l'any 1973 la sentència del Tribunal Suprem nord-americà recaiguda en l'afer Roe vs. Wade constitucionalitza el dret a l'avortament i decau la legislació que impedia que moltes dones, especialment les dels ambients més marginals, hi recorressin per evitar uns naixements per als que no estaven preparades. A partir d'aquell moment neixen menys homes destinats a ser carn de canó de la delinqüència i de les bandes juvenils. També hi ha hagut qui ha p...

He començat el compte cap al moment en què l'esquerra europea, o més concretament, els autodenominats "moviments socials", muntarà la primera manifestació de condemna contra la política exterior de Barack Obama. Tard o d'hora passarà, perquè una acció exterior basada en l'"smart power",és a dir, el pal i la pastanaga, tal com avui exposa a "La Vanguardia" Suzanne Nossel, implica el recurs a la força com a mitjà per obtenir objectius polítics, i per tant és de preveure que hi haurà decisions difícils de pair per al pacifisme europeu. Pel sol fet de ser negre i d'haver substituït en Bush, a més de totes les seves facultats polítiques i oratòries, Obama acumula un gran capital de simpatia i suport, que se li pot girar en contra en la mesura que vagi sumant decepcions pel seu flanc esquerra, a qui ja ha obsequiat amb un equip de defensa i exterior amb què el mateix McCain se sentiria còmode. La retirada progressiva de l'Iraq, que per cert, ...

Barack Obama es va equivocar en jurar el càrrec de president dels EUA, i tothom s'ha apressat a excusar-lo, perquè va ser induït a error pel jutge que li prenia el jurament. No vull ni pensar en l'aquelarre que s'hauria muntat si en George W. Bush hagués comès el mateix error. I no ho dic perquè tingui cap simpatia per en Bush júnior, tan sols constato un fet. De la mateixa manera constato com, malgrat els evidents errors comesos pel Govern de Catalunya en la gestió de l'emergència del passat cap de setmana, totes les crítiques han estat més que moderades. No vull ni pensar en com s'esgargamellaria l'avui secretari general d'Interior, en Joan Boada, si al govern hi hagués CiU, una veu, la d'en Boada, que destacaria en un cor delirant de polítics opositors, units en l'exigència de dimissions. Fa pocs dies els postcomunistes s'exclamaven d'un suposat assetjament mediàtic, però no paren de castigar el país amb la seva malaptesa i mal judici, sen...

Una de les dades més rellevants de la manifestació del dissabte passat és l'elevada presència de musulmans, que es manifestaven directament en contra d'Israel, més enllà de la condemna de l'operació Plom Fos, i en molts casos exhibien un suport cridaner a l'organització islamofeixista Hamàs. Finalment s'ha visualitzat al nostre país la presència d'un sector de població amb unes idees polítiques allunyades dels plantejaments tradicionals de dretes i esquerres, espanyolistes i catalanistes. En altres països europeus l'impacte fa anys que es va fer notar, ja sigui amb la polèmica per l'obra de Salman Rushdie, "Els versos satànics", especialment a la Gran Bretanya, ja sigui per les caricatures de Mahoma a Dinamarca, l'assassinat de Theo Van Gogh i la persecució d'Ayaan Hirsi Ali als Països Baixos, i la polèmica sobre l'ús del xador a França. La politització de l'Islam planteja reptes molt importants a les societats occidentals, en ...